Memòria i Reparació

Carles Rahola bescantat

Pep Cruanyes
Pep Cruanyes
Tant bon punt es va cristal·litzar l’acord democràtic que feia possible la proclamació d’en Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, va començar a córrer piulades en el twiter que parlaven d’una crida que havia fet ell contra l’invasor.

De seguida vaig pensar que si havia dit aquestes paraules era perquè feia referència a un dels articles de Carles Rahola que citava la sentència com un dels motius que se l’havien condemnat a mort el 1939. La sentència justificava la condemna per ser “..... colaborador asiduo del diario separatista de esta localidad L’Autonomista en el que escribió artículos literarios e históricos últimamente otros de carácter político, en los que se alentaba a las masas a prolongar inútilmente su resistencia. Entre estos artículos figuran los títulos “Contra el invasor”, “”Refugios y jardines” y “El heroísmo”.

Fa basarda que es puguin dir barbaritats tant grans que no fan altra cosa que banalitzar el que va ser la repressió del feixisme i l’assassinat d’un ciutadà exemplar d’una manera tant maldestra i barroera. Ell que a més havia lluitat contra la pena de mort.

Pocs dies després es feia la investidura del nou president,  i la senyora Inés Arrimadas, portaveu de Ciutadans-Ciudadanos, va fer seva la crítica del president, “deia ella”, per haver considerat als espanyols invasors de Catalunya. A més hi va insistir després que el candidat a President li aclarís que ell va fer una cita de l’article “L’Heroisme” de  Rahola en un aniversari del seu assassinat, on  Rahola condemnava els bombardeigs dels italians i alemanys sobre Catalunya i mostrava l’esperança que es foragitarien els invasors franquistes com ho havien fet els belgues en la primera guerra mundial.

Aquest fet demostra la importància de la Memòria Històrica i els deures de reparació, justícia i veritat de les víctimes que ha de dur a terme el nostre Govern,  per tal que a la nostra societat no tant sols hi hagi un respecte i reconeixement a les víctimes del franquisme, sinó que no sigui acceptable en el debat polític i ciutadà, mostres  de menyspreu o en les que es banalitzi el franquisme.

Ha de ser una línia vermella que no es pot admetre que es traspassi en el debat polític i menys a la seu del Parlament. Fets com aquest haurien de ser objecte de reprensió i condemna general.

Pep Cruanyes i Tor