Memòria i Reparació

El bombardeig de l'11 de gener de 1938 a Sant Andreu de Palomar

Pau Vinyes
Pau Vinyes

El cop d'estat provocat per alguns militars i civils de dretes mesos després del triomf de les forces republicanes d'esquerres, règim legítim sorgit de les urnes de les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, va provocar una guerra civil que va durar quasi tres anys. La guerra va comportar mort, fam i por. La població civil en va ésser una de les més perjudicades. El cas de Barcelona, així com d'altres poblacions del litoral català, n'és un bon exemple. La barbàrie de l'aviació feixista italiana va deixar un rastre sanguinari de grans proporcions. Barcelona va ésser atacada de forma permanent, a voltes durant dies continus. Les bateries antiaèries del Carmel no van donar a l'abast. Els feixistes italians tenien la base d'operacions a l'illa de Mallorca, la qual va ésser sotmesa al règim dels sollevats des de l'inici de la guerra.

Una d’aquestes ràtzies aèries va ésser la de l’onze de gener de 1938. Fou una petjada mortífera de grans consideracions. L’expoble de Sant Andreu de Palomar va ésser una de les urbs més afectades. La bomba va caure a la cruïlla del carrerr d’Elisa Garcia -actualment de les Monges- i la Rambla de Josep Garcia - avui de Fabra i Puig- (vies públiques que reberen el nom de milicians andreuencs morts al Front d’Aragó). Davant de l’entrada del refugi antiaeri de les antigues cotxeres dels tramvies. Aquell artefacte mortífer va glaçar molts cors d’andreuencs i d’andreuenques i en deixà una forta i dura petjada en la memòria.


Molts veïns i veïnes confiats de la finalització del bombardeig sortiren i reberen l’impacte mortal de la metralla d’una nova bomba. Poc després de finalitzar els bombardeigs aeris sortiren els que encara restaven a dins. Les dones se n’anarem amb els fills cap a casa. Els homes i algun adolescent es quedaren ajudar. Descobrirem amb estupor els cossos mutilats escampats per la via pública. Aquell artefacte havia caigut en una zona densament poblada i comportà un sentiment de veïnatge. L’historiador, advocat i polític Josep Benet (Memóries I. De l’esperança a la desfeta 1920-1939), aleshores veí de Sant Andreu de Palomar, ens deixà emotiu record en les seves memòries:

Quin capvespre més terrible. Tot tenyit de sang. Han bombardejat. I unes bombes han caigut a la Rambla. Jo he estat dels primers de recollir ferits i morts. Anava amb en Clapés (…) Déu meu! I aquests diuen que van amb el nom de Crist! Impossible! ¿Tan poc valor tenen els homes, encara que siguin rojos? Senyor, que vingui las vostra pau…”.

Des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, amb el recolzament d’ERC i de diverses entitats de Sant Andreu de Palomar, s’ha instat al Districte de Sant Andreu per tal que es dignifiqui l’espai amb una placa commemorativa que recordi els luctuosos fets i honori a les víctimes del feixisme.

Encara és l'hora que l'Estat italià reconegui els fets i dignifiqui a les víctimes. Seria una reparació moral que honoraria als familiars dels morts. Ni oblit ni perdó, dignificació.


Pau Vinyes i Roig
Comissió sectorial de Memòria i Reparació
Esquerra Republicana
memoria@esquerra.cat