Memòria i Reparació

Qui eren les dones afusellades al Camp de la Bota?

Merixell Benedí
Merixell Benedí
El passat 17 de febrer, en un acte organitzat per la Secció Local de Sant Adrià del Besós i la Sectorial de Memòria i Reparació per dignificar l’espai del Camp de la Bota, ens demanàvem qui eren les dones afusellades al Camp de la Bota.

Carme Claramunt, Virgínia Amposta, Neus Bouza, Dolors Giorla, Cristina Fernández, Inés Giménez, Eugènia González, Encarnació Llorens, Elionor Malich, Magdalena Nolla, Ramona Peralba, Assumpció Puigdelloses.

Quan parlem de memòria històrica i del context de la repressió franquista, sovint tenim dificultats per posar nom i cara a les dones que la van patir.

Fina Birulés diu que la memòria ordena; és a dir: la memòria posa ordre als esdeveniments del passat, crea jerarquia i situa socialment què és el més important. Implícitament, en posar ordre, la memòria també genera oblits.

Així, quan parlem de la memòria històrica de les dones, difícilment podem ordenar -o oblidar- el que no coneixem perquè no ha estat transmès o era considerat una anècdota, poc rellevant per a ser registrat. En no tenir en compte la participació de les dones, la política, la història o la literatura estan plenes de dones considerades excepcions. Així, en aquesta aparença de no tenir tradició, la història de (amb) les dones torna a començar cada dia.

En el cas de la memòria històrica de la repressió franquista aquest fet no és una excepció, i les dones represaliades han estat invisibilitzades, considerades anècdotes o, simplement, les seves experiències no han estat registrades. I, malgrat que els treballs per restituir-la han estat abundants -Mary Nash, Mercedes Vilanova, Isabel Olesti, Queralt Solé o les Dones del 36-, encara avui el reconeixement social, polític i institucional a les dones és molt dèbil.

A la repressió franquista sistemàtica, organitzada, amb un objectiu clar i per eliminar qualsevol vestigi que fos contrari al règim, exercida per l’exèrcit, la Falange, la Guardia Civil i les autoritats locals, s’hi ha de sumar el clima de terror imposat contra qualsevol persona sospitosa de ser d’esquerres o de representar els valors de la República mitjançant denúncies, delacions o rumors. La imposició del nou ordre franquista va anar acompanyada de la moral nacionalcatòlica, que tenia un fort impacte sobre la vida de les dones.

La II República, per a les dones, va ser un espai de llibertat fins i tot superior a les democràcies europees del moment: dret a vot, a l’avortament, al divorci, accés a la formació o reconeixement en igualtat de condicions del seu espai al mercat de treball.

La repressió franquista contra les dones va significar presó, tortura i pena de mort, com els homes. Però, a més, també es va exercir de manera específica vinculada al gènere: agredides sexualment, depurades dels seus llocs de treball, vexades públicament (passejades pel carrer per ser assenyalades i insultades, cabells rapats), i privada (no vendre'ls pa o menjar).

El franquisme i la moral nacional-catòlica, significaren una regressió per a les dones catalanes i espanyoles. Les dones represaliades exemplificaren, per la resta, el paper que els era assignat a les dones: el de bones esposes i mares, a les que s’atribuïa la domesticitat, la reproducció, la cura dels marits i els fills i filles; en definitiva, l’àngel de la llar. Alhora, representaven allò que a partir de llavors els era novament prohibit: la negació de determinades feines, del dret al seu propi cos, a la participació política. 

Les dones, novament, patien una repressió encara més dura que els homes, perquè a la repressió política se’ls afegia la repressió personal: se’ls negava el país, però també se’ls negaven les seves aspiracions vitals.

De les 78.331 persones represaliades pel franquisme a partir de l'any 1937 a Catalunya, 7.718 eren dones. De les 1717 persones afusellades al Camp de la Bota, 12 eren dones, que provenien de la presó de les Corts.

Eren mestresses de casa, cuineres, porteres d'edificis, treballadores, acusades d'haver delatat persones de dretes, franquistes i capellans durant “el dominio rojo separatista”, acusades de militar a partits, sindicats o organitzacions republicanes, delatades per velles venjances, per trencar amb els rols que es volien imposar a les dones.

Qui eren les dones afusellades al Camp de la Bota?

Carme Claramunt, la primera dona afusellada al camp, afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya.

Virginia Amposta, afiliada a la UGT.

Neus Bouza, afiliada a la CNT.

Dolors Giorla, mestressa de casa.

Cristina Fernández, portera.

Inés Giménez, estudiant, afiliada a la Joventut Catòlica i Associació d'Estudiants Catòlics.

Eugènia González, infermera,  afiliada a la UGT.

Encarnació Llorens Pérez, mestressa de casa.

Elionor Malich, portera.

Magdalena Nolla, mestressa de casa, afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya.

Ramona Peralba, afiliada a la FAI i a la CNT.

Assumpció Puigdelloses Vila, mestressa de casa.

Recordem-les i reivindiquem la seva memòria. I recordem i reivindiquem la memòria de totes les dones, que van haver de renunciar a les seves vides durant la dictadura.


Meritxell Benedí
Sectorial de Memòria i Reparació
Esquerra Republicana
memoria@esquerra.cat