El curs que tot just acaba va començar amb la supressió de la sisena hora a l'educació primària pública i traient-se del barret una nova figura: el suport educatiu personalitzat, amb l'argument de combatre el fracàs escolar, com si la sisena hora fos un invent pensat només per malbaratar diners públics. L'èxit i l'equitat educatives han deixat de ser una prioritat del govern català.

El proper curs veurà incrementat el nombre d'alumnes per aula i les hores lectives del professorat, el tancament d'aules de P3, l'empitjorament del sistema de substitució de les baixes del professorat (les baixes es cobriran després dels primers quinze dies), la reducció del nombre de professors a tots els centres públics i dels serveis destinats a atendre l'alumnat amb necessitats educatives específiques, la supressió dels Programes de Qualificació Professional Inicial finançats pel Departament d'Empresa i Ocupació, les retallades de les subvencions a les escoles bressol municipals (les famílies hauran de fer front al 50% del cost de la plaça escolar) i a les escoles de música, l'increment de les taxes universitàries, la creació de taxes a la formació professional... Tot això ben amanit amb una política d'escolarització que posa en perill l'escola inclusiva i aprofundeix la dualització del servei educatiu de Catalunya.

És ben cert que corren temps de crisi. No obstant, les retallades a l'educació pública van molt més enllà d'una suposada gestió eficient del pressupost i fan un tuf ideològic molt pronunciat. Poc importa quines siguin les conseqüències a curt i llarg termini. Poc importa que es posin en perill la cohesió social i l'equitat educativa.

La consigna és clara: retallar al preu que sigui.

Carles Martínez
President de la comissió sectorial d'Educació
educacio@esquerra.org