L’autonomia dels centres: factor de qualitat del sistema educatiu
El nostre sistema educatiu passa per un moment crític. Les retallades que impacten en aspectes molt sensibles com l’ampliació de ràtios, les condicions laborals, especialment del professorat interí, o la reducció de la cobertura de substitucions, afecten directament la qualitat educativa i condicionen l’entusiasme amb què s’han d’abordar els reptes de millora de l’escola. També un excés d’èmfasi en la idea de fracàs escolar distorsiona la percepció del sistema educatiu en el seu conjunt. Tanmateix, cal dir que hi ha motius per a l’autoestima en la pràctica dels centres i en la qualitat d’una part molt important del professorat i de les direccions. Les propostes per millorar els resultats educatius, autèntica prioritat del sistema, han de partir d’aquesta premisa.
Cal subratllar que els canvis més importants s’han de produir per part de l’administració: l’escolarització equilibrada de l’alumnat amb condicions socials desfavorides entre centres públics i concertats, la millora de la formació inicial del professorat, amb unes pràctiques amb alt contingut selectiu que garanteixin la qualitat de qui accedeix a la funció docent, i una aposta decidida per l’autonomia dels centres, en serien alguns exemples. Em centraré en aquest últim aspecte.
L’administració tendeix a situar la clau de l’èxit de forma prioritària en reformes curriculars o iniciatives puntuals, tot limitant el paper dels centres al d’aplicadors d’aquestes iniciatives. Els països del nostre entorn amb millors resultats educatius, en canvi, han fet una aposta decidida per confiar en els centres, coresponsabilitzar-los amb els objectius d’èxit i dotar-los d’una àmplia autonomia: per decidir l’organització interna que s’adeqüi al seu projecte educatiu, per decidir sobre el currículum i horaris de les matèries que més s’adeqüin a les necessitats de l’alumnat i, de forma molt especial, autonomia per intervenir en la plantilla del centre. El factor que més influeix en l’èxit escolar d’un centre és comptar amb un equip docent compromès amb el projecte educatiu. Actualment, l’accés del professorat als centres encara es realitza a través de mecanismes burocràtics en què la direcció no hi juga cap paper rellevant, tot i que voldria fer-ho. La funció de lideratge pedagògic de la direcció prevista en la Llei d’educació esdevé pura retòrica si, com succeeix ara, no compta amb capacitat de decisió en àmbits rellevants de funcionament del centre per fer efectiu el projecte educatiu.
Cal apostar per l’autonomia i la confiança en els centres, com a factor de qualitat. En aquest context, el paper fonamental de l’administració ha de consistir en marcar les prioritats, garantir la capacitat de decisió dels centres, donar suport als processos de millora i impulsar l’avaluació. L’avaluació ha de ser l’eina que complementi l’autonomia. Una eina per comprovar l’evolució dels resultats i per identificar, a cada centre, els elements de millora que cal implementar. No hem d’oblidar tampoc que l’exercici de l’autonomia, a través d’iniciatives d’innovació pedagògica formen part d’una tradició amb profundes arrels a la nostra escola, en molts moments de la història sense cap suport institucional. L’autonomia dels centres, doncs, és una estratègia imprescindible per millorar la qualitat del sistema i, a més, no requereix recursos addicionals. Només voluntat política.
Ignasi Garcia
Vocal de la comissió sectorial d'Educació
educacio@esquerra.org
Cal subratllar que els canvis més importants s’han de produir per part de l’administració: l’escolarització equilibrada de l’alumnat amb condicions socials desfavorides entre centres públics i concertats, la millora de la formació inicial del professorat, amb unes pràctiques amb alt contingut selectiu que garanteixin la qualitat de qui accedeix a la funció docent, i una aposta decidida per l’autonomia dels centres, en serien alguns exemples. Em centraré en aquest últim aspecte.
L’administració tendeix a situar la clau de l’èxit de forma prioritària en reformes curriculars o iniciatives puntuals, tot limitant el paper dels centres al d’aplicadors d’aquestes iniciatives. Els països del nostre entorn amb millors resultats educatius, en canvi, han fet una aposta decidida per confiar en els centres, coresponsabilitzar-los amb els objectius d’èxit i dotar-los d’una àmplia autonomia: per decidir l’organització interna que s’adeqüi al seu projecte educatiu, per decidir sobre el currículum i horaris de les matèries que més s’adeqüin a les necessitats de l’alumnat i, de forma molt especial, autonomia per intervenir en la plantilla del centre. El factor que més influeix en l’èxit escolar d’un centre és comptar amb un equip docent compromès amb el projecte educatiu. Actualment, l’accés del professorat als centres encara es realitza a través de mecanismes burocràtics en què la direcció no hi juga cap paper rellevant, tot i que voldria fer-ho. La funció de lideratge pedagògic de la direcció prevista en la Llei d’educació esdevé pura retòrica si, com succeeix ara, no compta amb capacitat de decisió en àmbits rellevants de funcionament del centre per fer efectiu el projecte educatiu.
Cal apostar per l’autonomia i la confiança en els centres, com a factor de qualitat. En aquest context, el paper fonamental de l’administració ha de consistir en marcar les prioritats, garantir la capacitat de decisió dels centres, donar suport als processos de millora i impulsar l’avaluació. L’avaluació ha de ser l’eina que complementi l’autonomia. Una eina per comprovar l’evolució dels resultats i per identificar, a cada centre, els elements de millora que cal implementar. No hem d’oblidar tampoc que l’exercici de l’autonomia, a través d’iniciatives d’innovació pedagògica formen part d’una tradició amb profundes arrels a la nostra escola, en molts moments de la història sense cap suport institucional. L’autonomia dels centres, doncs, és una estratègia imprescindible per millorar la qualitat del sistema i, a més, no requereix recursos addicionals. Només voluntat política.
Ignasi Garcia
Vocal de la comissió sectorial d'Educació
educacio@esquerra.org