Vic, dissabte 1 d’octubre de 2005. L’Aula Magna de la Universitat comença a rebre els participants al Consell Nacional d’ERC, que hi tindrà lloc aquest matí. A prop d’allí, a l’auditori Marià Vila d’Abadal del Sucre, el partit hi fa també una jornada sobre turisme cultural, organitzada per la sectorial de Cultura amb la col·laboració de la sectorial de Comerç, Turisme i Consum. De fet, ha calgut canviar de lloc el Consell Nacional per tal de fer compatibles els dos actes. Hom podria creure que hauria estat millor deixar la jornada per a més endavant, però és que les previsions són immillorables, com ho demostren les més de 200 persones que hi assisteixen finalment.

“Vic, capital republicana”, titula la notícia la premsa comarcal. El que no diu, perquè no ho sap, és el nom del responsable de coordinar aquella exitosa jornada: en Carles Valero i Heredia, company de la sectorial i un gran expert en cultura popular. Una coordinació duta a terme des del més lúcid dels anonimats. Per a en Carles el que compta és la feina que es fa, no qui la fa.

El que no pot endevinar ningú és que només 7 anys més tard un vessament cerebral ens deixarà orfes d’en Carles de la manera més cruel possible, el dia de Nadal. Les notes d’El pont d’Arcalís que omplen la nit vigatana aquest d’octubre del 2005 són en realitat un salt en el temps fins el Tradicionarius del 2013. Un feliç 25 aniversari empeltat de tristesa. Gràcia i la Nació sencera acaben de perdre un dels seus prohoms.

Va per tu, Carles!


Josep M. Diéguez
Membre de la comissió sectorial de Cultura