Organitzem-nos per aturar la llei Wert
“Quantes llibertats per a fer la democràcia... quantes lluites per a véncer?” es (ens) preguntava Raimon en una cançó de 1976, i paral·lelament responia: “un home no fa un país, un país no fa el món, una llibertat no fa la democràcia...”
En el context actual de persecució contra el nostre model educatiu públic i contra el català arreu de tota la nació, els ciutadans i ciutadanes que fem política ens preguntem com organitzar-nos per aturar la LOMCE, i alhora també hem de respondre amb propostes i solucions.
Des de fa setmanes, els companys i companyes de la Sectorial d'Educació d'ERPV participem activament en els distints actes de debat i explicació de la LOMCE que la comunitat educativa du a terme per tot el País Valencià: Gandia, Xàbia, Dénia, Sueca, Benifairó...
L'agenda a curt termini ve marcada per la necessitat de fer front a una llei devastadora que pretén espanyolitzar, mercantilitzar, privatitzar, precaritzar, segregar i adoctrinar. Un retorn als anys 70, en definitiva una llei antidemocràtica i autoritària. Cal explicar, sobretot als lectors del Principat, que la LOMCE, una llei pensada contra Catalunya perquè ataca expressament el model d'immersió, al País Valencià ve precedida d'un decret de plurilingüisme de la consellera Català, la qual s'avançà a la llei Wert. Amb aquest decret, el programa d'ensenyament en valencià -que només cursen un 29% d’alumnes- queda assimilat a un programa trilingüe castellà, anglés, valencià sense cap garantia pedagògica, ni de formació lingüística del professorat.
Així doncs, en aquests fòrums llancem preguntes i respostes que vagen més enllà de fer fora el PP, propostes que superen la política de posar pedaços a lleis espanyoles. En concret, plantegem a les forces polítiques i sindicals la necessitat d'un pacte educatiu valencià que col·loque el nostre país com a ple subjecte de drets i llibertats. Proposem un model educatiu amb els nostres recursos i hi expliquem que patim un espoli anual de 6.000 MEUR que ens impedeix avançar cap a una escola pública, laica, de qualitat i en català. Com diu Anna Simó respecte al dret de decidir, tard o d'hora tots els polítics s'hauran de mullar. I al País Valencià és urgent fer aquest pas. Conclou la cançó de Raimon que “una lluita no fa la victòria” i que “calen totes les lluites per a véncer”. Entre les quals, sens dubte, fer política d'esquerra nacional va guanayant espai en la batalla ideològica.
Paco Galiano,
President de la comissió sectorial d'Educació d'ERPV
En el context actual de persecució contra el nostre model educatiu públic i contra el català arreu de tota la nació, els ciutadans i ciutadanes que fem política ens preguntem com organitzar-nos per aturar la LOMCE, i alhora també hem de respondre amb propostes i solucions.
Des de fa setmanes, els companys i companyes de la Sectorial d'Educació d'ERPV participem activament en els distints actes de debat i explicació de la LOMCE que la comunitat educativa du a terme per tot el País Valencià: Gandia, Xàbia, Dénia, Sueca, Benifairó...
L'agenda a curt termini ve marcada per la necessitat de fer front a una llei devastadora que pretén espanyolitzar, mercantilitzar, privatitzar, precaritzar, segregar i adoctrinar. Un retorn als anys 70, en definitiva una llei antidemocràtica i autoritària. Cal explicar, sobretot als lectors del Principat, que la LOMCE, una llei pensada contra Catalunya perquè ataca expressament el model d'immersió, al País Valencià ve precedida d'un decret de plurilingüisme de la consellera Català, la qual s'avançà a la llei Wert. Amb aquest decret, el programa d'ensenyament en valencià -que només cursen un 29% d’alumnes- queda assimilat a un programa trilingüe castellà, anglés, valencià sense cap garantia pedagògica, ni de formació lingüística del professorat.
Així doncs, en aquests fòrums llancem preguntes i respostes que vagen més enllà de fer fora el PP, propostes que superen la política de posar pedaços a lleis espanyoles. En concret, plantegem a les forces polítiques i sindicals la necessitat d'un pacte educatiu valencià que col·loque el nostre país com a ple subjecte de drets i llibertats. Proposem un model educatiu amb els nostres recursos i hi expliquem que patim un espoli anual de 6.000 MEUR que ens impedeix avançar cap a una escola pública, laica, de qualitat i en català. Com diu Anna Simó respecte al dret de decidir, tard o d'hora tots els polítics s'hauran de mullar. I al País Valencià és urgent fer aquest pas. Conclou la cançó de Raimon que “una lluita no fa la victòria” i que “calen totes les lluites per a véncer”. Entre les quals, sens dubte, fer política d'esquerra nacional va guanayant espai en la batalla ideològica.
Paco Galiano,
President de la comissió sectorial d'Educació d'ERPV