CCMA: un futur incert
El mes de setembre d’enguany és compliran 30 anys des de la primera emissió de TV3. Un aniversari que arriba en un dels moments més delicats, per la continuïtat del model de servei públic, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Durant gairebé tres dècades, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio han estat un model d’èxit i eines fonamentals de normalització de la llengua catalana i de dinamització de la indústria cultural i audiovisual. TV3 és líder en audiències i la televisió més ben valorada per la ciutadania, en tant que Catalunya Ràdio continua el seu lideratge en moltes franges horàries.
Ara, tot això, està en perill degut a la crisi econòmica mundial i al sistema financer que estem patint els catalans. La CCMA està pendent de la, més que probable, aplicació d’una sèrie de mesures per retallar el seu finançament després de l’encàrrec a l’empresa PricewaterhouseCoopers de l’elaboració d’un Pla de Viabilitat. Una empresa que, els detalls que es coneixen del seu perfil, de la seva història recent i dels seus responsables, a més de la seva escassa experiència en el sector, no només no ofereix cap garantia, sinó que fan témer que al resultat final no s’hi arribi per un procediment professional, expert, rigorós i independent, i que l’encàrrec sigui per amagar intencions preestablertes, no seria res estrany, doncs, que la intenció fos acabar amb el servei públic de la CCMA.
Davant d’aquest panorama hem de ser conscients del que ens espera en un futur immediat i defensar, amb totes les nostres forces, aquest model públic dels nostres mitjans de comunicació. Darrerament estem farts d’escoltar que necessitem crear estructures d’estat, doncs la televisió i la ràdio públiques de Catalunya en són una d’estructura d’estat, o potser algú coneix un estat lliure i sobirà sense uns mitjans de comunicació públics potents i de qualitat?.
Al mateix temps que no hem de permetre que ens desmuntin l’estat del benestar, tampoc ens hauríem de deixar prendre la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra llibertat informativa i, en això, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i té molt a veure. I aquesta és una tasca que l’haurem de fer entre tots plegats: partits polítics, sindicats, comitès d’empresa, treballadors i societat civil.
Albert Biescas
President de la comissió sectorial de Comunicació Audiovisual
Durant gairebé tres dècades, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio han estat un model d’èxit i eines fonamentals de normalització de la llengua catalana i de dinamització de la indústria cultural i audiovisual. TV3 és líder en audiències i la televisió més ben valorada per la ciutadania, en tant que Catalunya Ràdio continua el seu lideratge en moltes franges horàries.
Ara, tot això, està en perill degut a la crisi econòmica mundial i al sistema financer que estem patint els catalans. La CCMA està pendent de la, més que probable, aplicació d’una sèrie de mesures per retallar el seu finançament després de l’encàrrec a l’empresa PricewaterhouseCoopers de l’elaboració d’un Pla de Viabilitat. Una empresa que, els detalls que es coneixen del seu perfil, de la seva història recent i dels seus responsables, a més de la seva escassa experiència en el sector, no només no ofereix cap garantia, sinó que fan témer que al resultat final no s’hi arribi per un procediment professional, expert, rigorós i independent, i que l’encàrrec sigui per amagar intencions preestablertes, no seria res estrany, doncs, que la intenció fos acabar amb el servei públic de la CCMA.
Davant d’aquest panorama hem de ser conscients del que ens espera en un futur immediat i defensar, amb totes les nostres forces, aquest model públic dels nostres mitjans de comunicació. Darrerament estem farts d’escoltar que necessitem crear estructures d’estat, doncs la televisió i la ràdio públiques de Catalunya en són una d’estructura d’estat, o potser algú coneix un estat lliure i sobirà sense uns mitjans de comunicació públics potents i de qualitat?.
Al mateix temps que no hem de permetre que ens desmuntin l’estat del benestar, tampoc ens hauríem de deixar prendre la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra llibertat informativa i, en això, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i té molt a veure. I aquesta és una tasca que l’haurem de fer entre tots plegats: partits polítics, sindicats, comitès d’empresa, treballadors i societat civil.
Albert Biescas
President de la comissió sectorial de Comunicació Audiovisual