Per a la República necessitem un Acord Nacional per a la Cultura
El passat dia 3 de juliol, la Teresa Vallverdú defensava al Parlament la nostra proposta d’instar el Congrés a reformar la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) per tal que tots els productes culturals tinguin un IVA superreduït del 4%.
Va ser un èxit rotund. Tots els grups parlamentaris llevat del PP, evidentment, van votar a favor d’una proposta que el que pretén és incentivar una industria cultural, fonamental en el futur desenvolupament i creixement de l’economia del nou Estat; així com, també, consolidar la cultura com un dret universal, que ha d’arribar a tothom i que ha de ser, i ja és, un dels eixos bàsics de cohesió social.
Mentre escoltava a la Teresa convèncer a tots els diputats de que la cultura va més enllà del plantejament d’oci que en fa el Partit Popular, pensava en com de necessari és enfortir amb una política nacional clara, contundent i potent econòmicament, per assentar la Cultura com la quarta pota de l’Estat del Benestar.
Des d’ERC ja ho tenim clar. La ponència aprovada en la Conferència Nacional de fa uns dies ja deixa molt clar que el partit entén i defensa la cultura com una prioritat econòmica i social, com un servei bàsic a la societat.
Però ens cal que tots els partits polítics i tot el món cultural sumem forces per marcar les línies que faran de la Cultura com un dels pilars de la República catalana.
A Esquerra ho tenim clar. Per això proposem que comencem a parlar i a treballar tots els partits polítics, les industries culturals, els actors, músics, entitats culturals... tot el sector de la Cultura per traçar un acord nacional que permeti explicar-nos al món i que consideri la política cultural una política d’estat i una prioritat de país.
Esquerra ja hem fet el primer pas de liderar aquest nou acord nacional per a la cultura, qui ens vol acompanyar?
David Agustí
President de la comissió sectorial de Cultura
cultura@esquerra.org
Va ser un èxit rotund. Tots els grups parlamentaris llevat del PP, evidentment, van votar a favor d’una proposta que el que pretén és incentivar una industria cultural, fonamental en el futur desenvolupament i creixement de l’economia del nou Estat; així com, també, consolidar la cultura com un dret universal, que ha d’arribar a tothom i que ha de ser, i ja és, un dels eixos bàsics de cohesió social.
Mentre escoltava a la Teresa convèncer a tots els diputats de que la cultura va més enllà del plantejament d’oci que en fa el Partit Popular, pensava en com de necessari és enfortir amb una política nacional clara, contundent i potent econòmicament, per assentar la Cultura com la quarta pota de l’Estat del Benestar.
Des d’ERC ja ho tenim clar. La ponència aprovada en la Conferència Nacional de fa uns dies ja deixa molt clar que el partit entén i defensa la cultura com una prioritat econòmica i social, com un servei bàsic a la societat.
Però ens cal que tots els partits polítics i tot el món cultural sumem forces per marcar les línies que faran de la Cultura com un dels pilars de la República catalana.
A Esquerra ho tenim clar. Per això proposem que comencem a parlar i a treballar tots els partits polítics, les industries culturals, els actors, músics, entitats culturals... tot el sector de la Cultura per traçar un acord nacional que permeti explicar-nos al món i que consideri la política cultural una política d’estat i una prioritat de país.
Esquerra ja hem fet el primer pas de liderar aquest nou acord nacional per a la cultura, qui ens vol acompanyar?
David Agustí
President de la comissió sectorial de Cultura
cultura@esquerra.org