Cultura

El ball dels valencians

Va ser un 9 d’octubre, fa uns anys, quan es feia un aplec a Sagunt per celebrar la diada del nostre País, sonaven dolçaines i tabals mentre un grup de gent treia unes faixes morellanes llarguíssimes i començaven a enfaixar-se, fins i tot la Maria, una xiqueta que llavors tenia 8 anys. Feren un roglet on cadascú prenia la seua posició estratègica, les dolçaines entonaven una melodia solemne, la Muixeranga, un xic que s’enfilava d’alt d’un d’altre en aquell roglet, quan ja era dalt, la Maria pujava molt fineta fins que va quedar-se dreta sobre els muscles de Mino amb els braços oberts, el públic esclatà en aplaudiments. Ja estava, havien fet un pilar humà, a allò se li anomenava com a la melodia que estava sonant: Muixeranga.

Va ser la primera vegada que jo en vaig veure una, no havia sentit mai parlar-ne... ni al meu poble, ni a l’escola, ni en cap altre lloc. Era una part de la cultura del País Valencià que per a mi havia estat desconeguda. Molts anys enrere hi havia el Ball dels valencians, on es feia una dansa que acabava en una figura humana. Va estar prohibida després de la desfeta d’Almansa. Ara s’intenta recuperar aquesta part de la nostra cultura. A Algemesí, la Ribera Baixa, la festa on es fan les millors muixerangues ha estat declarada al 2011 Patrimoni de la Huamanitat per al UNESCO.

I cada vegada més els valencians i valencianes anem normalitzant les muixerangues arreu del país. Una festa que recupera les arrels populars i es projecta alhora més enllà, ha esdevingut símbol d'integració, cooperació i inclusió social. Un exponent de l'associacionisme cultural i cívic que s'està covant al País Valencià i que anuncia els pilars que construeixen el #noupaís.

Vicent Moreno, militant Esquerra-Sagunt