Comunicació Audiovisual

El govern Bauzá o la desmesura

Si som avesats com a poble a la condició de la prohibició, ara el govern Bauzá aplica a les Illes la condició de la desmesura: l’excés d’allò que sobrepassa qualsevol raó. La hipèrbole i la sublimació de la prohibició.

Des del maig de 2011 el govern balear, amb Bauzá al capdavant, adopta un discurs que pretén modificar el comportament ‘natural’ de bona part dels illencs (vells i nous). I vol desfer –anul·lar- un discurs de comunicació que s’ha basat en l’acceptació i socialització del català com a llengua pròpia i històrica –i per tant ‘natural’-, de les Illes. Una pretensió antiga aquesta d’anul·lar el català, que fa olor d’estantís; i no per això menys eficaç entre els seus adeptes.

Els objectius d’aquest ‘nou’ govern autonòmic del PP es podrien ben bé aplegar en tres: primer, minvar les garanties legals de l’ús del català aconseguides durant el llarg recorregut des del 1975 a ara; segon, provocar l’enfrontament social, si escau; i tercer, tornar a fer polèmica dels símbols que fan d’ancoratge entre la llengua i la seva conceptualització: glotònim, topònims, antropònims, estàndard, àmbits i usos.

El símbol és immutable. La incertesa i el dubte són molests socialment parlant. El govern Bauzá fa de la llengua catalana matèria de mutabilitat.

El juliol de 2012 aquest govern decideix modificar la Llei de la funció pública per ‘avançar en la professionalització del personal que accedeix a l’Administració’. I això només és possible, si el català deixa de ser un obstacle per accedir-hi. Una fal·làcia argumentativa que no és nova. Escoltàvem i llegíem mediàticament, el setembre del 2011, com els professors universitaris no haurien d’acreditar el nivell C de català. No fos cosa que algun geni internacional no pogués fer classes a les aules catalanes per ‘culpa’ de l’esmentat idioma. I en aquesta argumentació fal·laç ningú no fa esment al fet que el professor en qüestió haurà d’aprendre espanyol.

La comunicació humana es basa a rendibilitzar esforços a partir de pactes preestablertes: certeses i immutabilitats aparents –per pressió social- dels afers culturals. I la construcció de les certeses és cosa del poder, i dels seus mecanismes generadors de discurs social. Ara el govern Bauzá, sabedor de la culturalització ecolingüística dels infants illencs a través de la feina dels mestres, pretén una competència comunicativa en tres llengües. I amb el pretext de la modernitat de l’anglès deixa el català en un hipotètic 33% de presència escolar a través d’un decret anomenat Tractat Integrat de Llengües (TIL).

I hom es demana: si fins ara -i per context i per pressió legal- , tot i un ensenyament en català de més del 50%, la competència comunicativa en aquesta llengua d’una part de la població escolaritzada no arriba –i no ha arribat- al llindar òptim d’una llengua normalitzada; a partir d’ara deixar el català en un hipotètic 33% en l’ensenyament (habilitats lingüístiques) sense augmentar les garanties legals del seu ús social ple, implicarà ‘garantia d’ús equilibrat entre català i castellà’? I l’anglès, com ho farem perquè els escolars illencs aconsegueixin àmbits i usos extralingüístics –i socials- que permeti aquest ús equilibrat de totes tres llengües?

Competència comunicativa per a qui i per fer què? Ara com ara l’única llengua de totes tres amb presència massiva al carrer, als prospectes mèdics, a les televisions, a les discoteques..., no té el nom de català ni d’anglès. I la consellera d’Educació del govern Bauzá ho va dir clarament pel que fa a la intenció última d’aquest despropòsit: ‘El govern no defensarà el català que es parla a Catalunya sinó el que aprengueren els nostres pares i padrins’. I recordam a la consellera que els nostres pares i padrins tenien prohibit aprendre el català a l’escola.

És la residualització de la llengua i la cultura catalanes. És la destrucció del símbol: nom, estàndard, topònim...; en format TIL o en el format que sigui. És el combat contra el món català.

Davant aquesta desmesura pedagògica, lingüística, metodològica; davant aquesta nova pressió política per foragitar el català, els mestres de les Illes balears són en vaga indefinida. El sindicat STEI xifrava en un 80,16% el seguiment de la vaga i a Palma una concentreació de cent mil persones tenyia de verd els carrers. El govern balear ja ha dit que no pensa desdir-se del TIL. El poble, ja ha aportat uns 300.000 euros a ‘la caixa de resistència’ d’ajut als mestres.

I el govern Bauzá, no cau de l’ase.

Rosa Calafat
Vocal de la comissió sectorial de Comunicació Audiovisual