És evident que els equipaments culturals dels Països Catalans ho estan passant malament i això es manifesta en les reduccions de personal i els tancaments totals o parcials d’equipaments de Barcelona, València, Perpinyà o Vic.

Darrerament s’està posant de moda una estratègia típica dels supermercats pel que fa a la gestió d’equipaments i la direcció de Museus. Es tracta de les “ofertes de 2x1” o “el segon a meitat de preu”. La primera, 2x1, és encarregar a una persona la direcció de dos equipaments culturals que abans tenien dos directors, la segona és nomenar director/a o responsable de la institució una persona que ja hi treballa; això seria promoció interna (i és positiu), però es deixa vacant la plaça d’origen. En algunes ocasions ni això: el cap superior assumeix les funcions i es deixa vacant la direcció.

Les dues o tres opcions donen com a resultat que la institució o institucions culturals perden personal, com a mínim una persona, però en el cas de fusions de museus potser tot el personal va al carrer. La conclusió, llavors, és l’empobriment professional de les nostres institucions culturals, les quals mai no han passat de l’estat de subsistència, i la seva inanició progressiva.

No és cert que un professional (eficaç i eficient en condicions normals) pugui fer la feina de dues persones. Si ho fa és a costa de la salut i la integritat física. El meu pare, a pagès, deia que un home sols feia un jornal al dia i dos junts en feien tres... Tanmateix, als equipaments culturals cada vegada que es perd un lloc de treball es perden dos jornals efectius de feina i el que és més greu: s’empobreix la institució... Els 2x1 a la llarga són un mal negoci per la cultura i la salut de les persones afectades.

Daniel Solé
Secretari de la comisió sectorial de Cultura