Parlar d’economies d’escala i fusions és una cosa molt comú en els darrers anys i el principi és elemental: si sumes dos o tres empreses semblants o complementàries et pots estalviar infraestructura, recursos i a més pots sumar actius i sinèrgies positives en el canvi. En resum, una fusió empresarial és bona si el valor de l’empresa resultant és superior al de les empreses individuals que es fusionen.

En el camp del patrimoni cultural per contra, la fusió de museus i equipaments patrimonials no augmenta el valor dels seus béns ni el de les institucions fusionades. Per altra banda en les empreses que es fusionen es presumeix que hi ha personal en tots els departaments i que fruït de la fusió es reorganitzarà el personal. Això desgraciadament no passa en els museus o en els centres patrimonials de Catalunya, tots ells estan infradotats i la majoria de museus no tenen els seus departaments ocupats amb el personal imprescindible, la qual cosa fa que cada vegada hi hagi més personal extern i ocasional, aquest personal amb les retallades ha desaparegut.

La conclusió és senzilla, crear agències des de l’administració pública en una època de crisis com l’actual és desaconsellable per una senzilla raó, els canvis en l’estructura generen incerteses que sols es poden contrarestar si es perceben les millores a curt i mig termini. Ara l’agencia ja està formalment creada i sols fa falta que comenci a funcionar, al firmament no es veu la llum de l’esperança, sinó la foscor de la tempesta previsible.

Daniel Solé i Lladós
President de la comissió sectorial de Cultura