Jornada de treball: “Models lingüístics a Europa i al món”
L’auditori de la Seu Nacional d’Esquerra Republicana va acollir, el passat dijous 12 de desembre, l’acte “Models lingüístics a Europa i al món”. Es tractava d’un acte preparat amb molta il·lusió des de la sectorial de Política Lingüística que va aplegar una trentena de persones, entre militants, simpatitzant i convidats del món acadèmic. Va ser una xerrada en la qual ens proposàvem tractar un tema de gran importància en el moment constituent que s’acosta: un apropament al multilingüisme i a les maneres que té cada país per gestionar aquesta riquesa cultural.
Ho vam voler fer amb una taula de luxe, moderada per la nostra diputada Teresa Vallverdú. D’entrada, vam tenir el privilegi de comptar amb Eva Pons, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i especialista en dret lingüístic. Pons, a més, és membre del consell de direcció de la revista “Llengua i Dret” i membre de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d’Estudis Catalans. En segon lloc, també vam comptar amb la presència de Marta Rovira-Martínez. Rovira és doctora en sociologia, docent de la Universitat Oberta de Catalunya i consultora en anàlisi, planificació i dinamització de polítiques públiques i processos de participació social, a més de col·laboradora de la nostra sectorial de política lingüística. I finalment, havíem de comptar també amb la presència de Bernat Joan, professor, escriptor i polític eivissenc, que va ser eurodiputat per la coalició Europa dels Pobles (del 2004 al 2007) i Secretari de Política Lingüística de la Generalitat (entre els anys 2007 i 2011). Joan, però, finalment no va poder-hi assistir perquè l’avió de Vueling que l’havia de portar des d’Eivissa va tenir un problema d’overbooking i no va poder embarcar. De totes maneres, va enviar una intervenció escrita que va ser llegida i a través de la qual va poder participar de manera ‘virtual’ a la jornada.
Va ser una xerrada interessantíssima durant la qual es van poder sentir molts arguments i idees suggeridores de cara a les decisions cabdals que ben aviat s’hauran de prendre a casa nostra en aquesta matèria. D’entre les coses que es van dir, Marta Rovira aportava dades i conceptes des del món de la sociologia i l’estadística. Entre d’altres, va introduir la distinció entre drets instrumentals (que donen accés als serveis públics en cas de desconeixement de les llengües oficials) i drets no instrumentals (que faciliten l'ús d'una llengua oficial en casos de plurioficialitat, encara que també es coneguin les altres llengües oficials). Pons, per la seva banda, va fer una extensa exlicació des del món del Dret durant la qual va insistir que la declaració d'una llengua com a nacional mai no ha demostrat tenir força suficient en la protecció de les llengües. I Bernat Joan alertava, també entre d’altres coses, dels perills que suposa políticament per un país independent el no reconeixement de les diferents cultures que alberga.
Des de la sectorial de Política Lingüística valorem molt positivament l’acte que es va celebrar perquè representava l’acompliment de com a mínim dos dels objectius que teníem fixats des de l'última assemblea: aconseguir fer un acte públic amb cert nivell qualitatiu i anar teixint xarxa amb el nostre entorn, especialment amb el món acadèmic. Pensem que tant l'un com l'altre són objectius assolits, amb els quals cal seguir aprofundint, i que ens permetran seguir treballant amb més força de cara al futur.
L’acte va acabar amb un nodrit torn de paraules durant el qual tothom qui va voler va poder intervenir i on van sorgir també idees molt interessants.
Oriol Torras
Presindet de la comissió sectorial de Política Lingüística
Ho vam voler fer amb una taula de luxe, moderada per la nostra diputada Teresa Vallverdú. D’entrada, vam tenir el privilegi de comptar amb Eva Pons, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i especialista en dret lingüístic. Pons, a més, és membre del consell de direcció de la revista “Llengua i Dret” i membre de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d’Estudis Catalans. En segon lloc, també vam comptar amb la presència de Marta Rovira-Martínez. Rovira és doctora en sociologia, docent de la Universitat Oberta de Catalunya i consultora en anàlisi, planificació i dinamització de polítiques públiques i processos de participació social, a més de col·laboradora de la nostra sectorial de política lingüística. I finalment, havíem de comptar també amb la presència de Bernat Joan, professor, escriptor i polític eivissenc, que va ser eurodiputat per la coalició Europa dels Pobles (del 2004 al 2007) i Secretari de Política Lingüística de la Generalitat (entre els anys 2007 i 2011). Joan, però, finalment no va poder-hi assistir perquè l’avió de Vueling que l’havia de portar des d’Eivissa va tenir un problema d’overbooking i no va poder embarcar. De totes maneres, va enviar una intervenció escrita que va ser llegida i a través de la qual va poder participar de manera ‘virtual’ a la jornada.
Va ser una xerrada interessantíssima durant la qual es van poder sentir molts arguments i idees suggeridores de cara a les decisions cabdals que ben aviat s’hauran de prendre a casa nostra en aquesta matèria. D’entre les coses que es van dir, Marta Rovira aportava dades i conceptes des del món de la sociologia i l’estadística. Entre d’altres, va introduir la distinció entre drets instrumentals (que donen accés als serveis públics en cas de desconeixement de les llengües oficials) i drets no instrumentals (que faciliten l'ús d'una llengua oficial en casos de plurioficialitat, encara que també es coneguin les altres llengües oficials). Pons, per la seva banda, va fer una extensa exlicació des del món del Dret durant la qual va insistir que la declaració d'una llengua com a nacional mai no ha demostrat tenir força suficient en la protecció de les llengües. I Bernat Joan alertava, també entre d’altres coses, dels perills que suposa políticament per un país independent el no reconeixement de les diferents cultures que alberga.
Des de la sectorial de Política Lingüística valorem molt positivament l’acte que es va celebrar perquè representava l’acompliment de com a mínim dos dels objectius que teníem fixats des de l'última assemblea: aconseguir fer un acte públic amb cert nivell qualitatiu i anar teixint xarxa amb el nostre entorn, especialment amb el món acadèmic. Pensem que tant l'un com l'altre són objectius assolits, amb els quals cal seguir aprofundint, i que ens permetran seguir treballant amb més força de cara al futur.
L’acte va acabar amb un nodrit torn de paraules durant el qual tothom qui va voler va poder intervenir i on van sorgir també idees molt interessants.
Oriol Torras
Presindet de la comissió sectorial de Política Lingüística