Cultura

Llambordes perdudes

En pocs dies entrarem en un any decisiu per al nostre país i per a la nostra nació. Fa tot just 299 anys de la guerra de Successió en la qual vam perdre les nostres llibertats. Cert, però també vam perdre el nostre benestar.

Tres-cents anys després iniciem el camí per recuperar tot allò perdut amb la victòria de l’exèrcit borbònic, però des d’un clima diferent, sense mirar ni parlar d’exèrcits, sense parlar d’enemics. Defensem la nostra llibertat mitjançant la paraula i el vot, a través només de la força de la democràcia.

Els tres-cents anys que ens separen d’aquella derrota fins ara han de servir per mirar cap al futur de la nostra nació, de la seva gent i del seu benestar.

Cal començar a construir el camí des de la base mateixa de la societat, i cal fer-ho tenint una escola catalana, un model educatiu sense les ingerències que vénen de fora i que només volen espanyolitzar els nostres fills. Creant i potenciant una escola que prepari ciutadans cultes, lliures i amb igualtat d’oportunitats, amb un model curricular propi i un model lingüístic d’èxit com és la immersió lingüística.

L’atac constant dels diferents governs espanyols a la llengua, inventant-se idiomes com el Lapao a l’Aragó, com l’intent del govern balear d’eliminar el català de les escoles i l’administració pública, o el tancament de Canal 9 al País Valencià fa que sigui irrenunciable la defensa del català com no calia des de fa molts anys. La llengua és l’argamassa que ha de consolidar el futur del nostre poble. Fa pocs dies, a les jornades “Models lingüístics a Europa i al món” es parlava que el català necessita les estructures d’estat per acabar de consolidar-se, però que no ens hem d’assemblar a aquells que ens ataquen i hem de reconèixer les cultures i les llengües del nostre entorn social.

La prohibició d’una llengua i d’una cultura comencen per la seva eliminació de l’àmbit públic. Tal com deia Agustí Cerdà “el tancament de Canal 9 és un colp letal a la democràcia i a la nostra llengua”. Des d’ERC hem de defensar la presència del català en les corporacions de mitjans de comunicació dels Països Catalans i seguirem defensant i potenciant TV3 com una televisió de país, que serveix com a difusora de la nostra llengua i cultura, com a integradora de les cultures que ens arriben i com a eina fonamental per al desenvolupament de les nostres indústries audiovisuals.

I el camí cap a la llibertat no seria del tot sencer sense la cultura. La cultura com a motor econòmic i com a cohesió social. La cultura és un eix bàsic per a la recuperació econòmica en la terrible crisi que patim. Lluitem aferrissadament per l’ajuda als creadors, perquè sense ells no hi ha cultura ni indústria cultural. Defensem als nostres músics, escriptors, actors, companyies de dansa... tots aquells que constitueixen la nostra cultura. Encapçalem la lluita per la necessària reducció de l’IVA al 4% en tots els productes culturals. Però també entenem la cultura com la porta a la nostra societat i a la integració i cohesió social. La Cultura és, en definitiva, la quarta pota de l’Estat del Benestar.

Els romans construïen les seves vies, els seus camins, amb una estructura molt sòlida, amb unes llambordes grosses i molt consolidades, ja que eren el símbol de la construcció d’un Estat. Fa tres-cents anys ens van treure les llambordes, però no el camí. Llengua, educació, cultura i mitjans audiovisuals són les llambordes d’aquest camí que ens ha de portar a convertir-nos en un Estat lliure, culte i just i en un Estat de referència per a les generacions del futur.


David Agustí
Secretari Nacional de Política Cultural i Educació