El substrat franquista persistent
La meva mare és una emigrant interior de Catalunya aquells que van baixar de les terres de Lleida a Barcelona als anys 60 quan tenia 25 anys, ella sempre parla de la plaça Calvo Sotelo i el passeig d’Infanta Carlota, jo li recordo que ara es diuen Francesc Macià i avinguda Josep Tarradellas, però ella em diu que li ha dit així sempre i ara ja no pot canviar.
Poso aquest exemple familiar ja que això ho heu sentit moltes vegades, són dos noms de la toponímia barcelonina que han quedat molt arrelats en la memòria del ciutadans, no per la importància dels personatges sinó pel costum i els anys en que van ser oficials, en concret no es va canviar l’Avinguda Infanta Carlota per Josep Tarradellas fins l’any 1988.
Això passa en molts pobles i ciutats dels Països Catalans i sovint el costum i la mandra es converteixen els col•laboradors necessaris i a la vegada innocents del substrat franquista que ens envolta sense adonar-nos.
Hi ha casos molt greus, com són els noms d’institucions públiques que van ser transformats i/o aniquilats amb clares motivacions polítiques contra la cultura catalana. Aquest és el cas de l’escola municipal Francesc Aragó anomenada així des del 1904 fins al 1954 en que les autoritats franquistes es van adonar que en Francesc Aragó no sols era un gran matemàtic i astrònom (va mesurà el meridià a través dels Països Catalans) sinó que era català, francès i revolucionari (va participar en la proclamació de la segona república francesa) aleshores van canviar el nom de l’escola i li van posar Juan Manuel Zafra, nom actual de l’institut situat al carrer Rogent de Barcelona.
I ara podríem explicar les virtuts de l’enginyer militar Zafra, però no cal, el franquisme va estar al poder durant 40 anys i els seus tentacles encara ens envolten, no ens podem amagar darrere excuses contràries al canvi emparades amb el costum, ells, els que van voler i volen aniquilar la nostra cultura no van dubtar un moment en canviar els nostres noms i la nostra identitat, nosaltres hem de lluitat i estar amatents per recuperar la nostra memòria i els noms transformats pel franquisme.
Daniel Solé
President de la comissió sectorial de Cultura
Poso aquest exemple familiar ja que això ho heu sentit moltes vegades, són dos noms de la toponímia barcelonina que han quedat molt arrelats en la memòria del ciutadans, no per la importància dels personatges sinó pel costum i els anys en que van ser oficials, en concret no es va canviar l’Avinguda Infanta Carlota per Josep Tarradellas fins l’any 1988.
Això passa en molts pobles i ciutats dels Països Catalans i sovint el costum i la mandra es converteixen els col•laboradors necessaris i a la vegada innocents del substrat franquista que ens envolta sense adonar-nos.
Hi ha casos molt greus, com són els noms d’institucions públiques que van ser transformats i/o aniquilats amb clares motivacions polítiques contra la cultura catalana. Aquest és el cas de l’escola municipal Francesc Aragó anomenada així des del 1904 fins al 1954 en que les autoritats franquistes es van adonar que en Francesc Aragó no sols era un gran matemàtic i astrònom (va mesurà el meridià a través dels Països Catalans) sinó que era català, francès i revolucionari (va participar en la proclamació de la segona república francesa) aleshores van canviar el nom de l’escola i li van posar Juan Manuel Zafra, nom actual de l’institut situat al carrer Rogent de Barcelona.
I ara podríem explicar les virtuts de l’enginyer militar Zafra, però no cal, el franquisme va estar al poder durant 40 anys i els seus tentacles encara ens envolten, no ens podem amagar darrere excuses contràries al canvi emparades amb el costum, ells, els que van voler i volen aniquilar la nostra cultura no van dubtar un moment en canviar els nostres noms i la nostra identitat, nosaltres hem de lluitat i estar amatents per recuperar la nostra memòria i els noms transformats pel franquisme.
Daniel Solé
President de la comissió sectorial de Cultura