Per una nova llei de Política Lingüística al País Valencià
Fa trenta anys els valencians i valencianes en exercici del dret a decidir sobre el nostre futur ens vam dotar de dues lleis que consensuaven una voluntat valencianista majoritària, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i la Llei de Creació de RTVV; lleis que des de la seua mateixa publicació no han acomplit l'objectiu per al qual van ser creades: la normalització en l'ús i coneixement del nostre valencià, el català de tots.
Així, d'una banda, el País Valencià és el territori del domini lingüístic del català on menys s'ensenya en la llengua pròpia, només un 30% dels escolars estan matriculats en valencià després de 30 anys amb Llei. Com a exemples n’hi ha prou amb l'anunci de la consellera, Mª José Català, de tancar 111 unitats d'ensenyament infantil en valencià.
D'una altra banda, el procés traumàtic de tancament de RTVV per part del Molt Honorable Alberto Fabra talla així la darrera possibilitat - després de prohibir TV3- d'un espai telecomunicatiu en català, imprescindible per a la supervivència d'un llengua en el món globalitzat del segle XXI.
El procés d'involució és, per tant, evident. Fem nostres les paraules de Bastardas i Junyent: "L’homogeneïtzació cultural és símptoma de pèrdua de capacitat de decisió de les comunitats"; o les de Rafael Castelló, director del Servei de Política Língüística de la Universitat de València quan afirma que "La minorització de les llengües no és més que una de les dimensions del funcionament del capitalisme". En conseqüència, no es tracta d'una qüestió estrictament lingüística sinó si tenim capacitat de decisió en tots els àmbits: econòmic, social, polític, mediambiental... Quina política ens cal? Sobre quins consensos hem de recuperar el nostre dret a decidir?
Per als republicans i republicanes la igualtat d'oportunitats per a tothom - que ha de garantir l'Administració- passa per l'extensió del model d'immersió, l'únic que assegura el domini de les dues llengües oficials independentment de la llengua que cadascú parle. Si l'intent d'aïllament de la comunitat lingüística catalana avança, augmenta l'empobriment del nostre país, de la nostra gent.
Des d'Esquerra Republicana fem una crida a un nou consens valencianista per una proposta d'una nova llei de Política Lingüística que en paraules d' Alfons Esteve expresse "La voluntat de globalitat social” - l'actual model només fa referència a l'ús i ensenyament-, una vertadera llei de política lingüística general, l'objectiu immediat de la qual és assolir la igualtat lingüistica de tots els habitants del País Valencià".
Per als republicanes i republicanes la política de declaracions de bones intencions i de posar pedaços ha acabat, és hora de fer política autocentrada, el que afecta els valencians i valencianes només pot ser decidit per nosaltres, els valencians.
Raquel Gómez
Esquerra Republicana del País Valencià
Així, d'una banda, el País Valencià és el territori del domini lingüístic del català on menys s'ensenya en la llengua pròpia, només un 30% dels escolars estan matriculats en valencià després de 30 anys amb Llei. Com a exemples n’hi ha prou amb l'anunci de la consellera, Mª José Català, de tancar 111 unitats d'ensenyament infantil en valencià.
D'una altra banda, el procés traumàtic de tancament de RTVV per part del Molt Honorable Alberto Fabra talla així la darrera possibilitat - després de prohibir TV3- d'un espai telecomunicatiu en català, imprescindible per a la supervivència d'un llengua en el món globalitzat del segle XXI.
El procés d'involució és, per tant, evident. Fem nostres les paraules de Bastardas i Junyent: "L’homogeneïtzació cultural és símptoma de pèrdua de capacitat de decisió de les comunitats"; o les de Rafael Castelló, director del Servei de Política Língüística de la Universitat de València quan afirma que "La minorització de les llengües no és més que una de les dimensions del funcionament del capitalisme". En conseqüència, no es tracta d'una qüestió estrictament lingüística sinó si tenim capacitat de decisió en tots els àmbits: econòmic, social, polític, mediambiental... Quina política ens cal? Sobre quins consensos hem de recuperar el nostre dret a decidir?
Per als republicans i republicanes la igualtat d'oportunitats per a tothom - que ha de garantir l'Administració- passa per l'extensió del model d'immersió, l'únic que assegura el domini de les dues llengües oficials independentment de la llengua que cadascú parle. Si l'intent d'aïllament de la comunitat lingüística catalana avança, augmenta l'empobriment del nostre país, de la nostra gent.
Des d'Esquerra Republicana fem una crida a un nou consens valencianista per una proposta d'una nova llei de Política Lingüística que en paraules d' Alfons Esteve expresse "La voluntat de globalitat social” - l'actual model només fa referència a l'ús i ensenyament-, una vertadera llei de política lingüística general, l'objectiu immediat de la qual és assolir la igualtat lingüistica de tots els habitants del País Valencià".
Per als republicanes i republicanes la política de declaracions de bones intencions i de posar pedaços ha acabat, és hora de fer política autocentrada, el que afecta els valencians i valencianes només pot ser decidit per nosaltres, els valencians.
Raquel Gómez
Esquerra Republicana del País Valencià