Alguns ens havíem pensat que la història podia servir, entre d’altres coses, per entendre el present a través de l’anàlisi del passat. Sembla que no teníem raó, o així ho creuen aquells que han dissenyat el currículum que la LOMCE ens té preparat per aquesta àrea. Després de bones paraules i intencions en la introducció al currículum de primària de l’àrea de Ciències Socials, tot s’esvaeix quan s’entra de ple en el Bloc 4: “las huellas del tiempo”, títol ja de per si molt carrincló. Hi predominen termes com: “define”, “nombra”, “reconoce”, “relata”, “describe”... Conceptes, tots ells, més propers a un ensenyament memorístic que a un de competencial i basat en la creació de coneixement. Se’ns diu, en la introducció, que ensenyar “Ciencias Sociales es enseñar a pensar”, sembla que pensar és un quasi-sinònim de “memorizar”. Amb això, quin serà el paper del mestre? Tornarà a ser el transmissor d’informació?

Veiem, doncs, una primera característica d’aquest currículum: la memorització com a eina metodològica. I si això es veu a primària, a secundària es multiplica exponencialment. Aquesta característica ens acosta a un ensenyament de la història que crèiem ja superat, retrocedim cap a la successió de fets. Aquest és un segon element a tenir en consideració: la història –per a la LOMCE- és lineal i es basa en el pas dels esdeveniments; en l’explicació o descripció de característiques, causes i conseqüències. És a dir, d’anàlisi, poca i d’elements de pensament i creació d’opinió pròpia, menys.

Hi afegirem una tercera característica que ens permet veure fins a quin punt anem enrera en la concepció de la història: es perd el sentit de globalitat. La història apareix fraccionada, es relaciona poc amb la societat, amb la cultura, amb l’economia... En aquest sentit, dos apunts significatius: a primària, l’àrea de coneixement del medi ha estat dividit entre l’àrea de ciències socials i la de ciències naturals. A secundària, l’àrea de ciències socials és ara geografia i història. Anem dividint, perdem el sentit de la globalitat: així és més difícil analitzar el món actual.

Finalment, ens apareix un currículum ple d’ideologia. Tots sabem que ser neutre és difícil, però un currículum hi hauria de tendir. No és el cas d’aquest. De bones a primeres, el currículum es divideix en tres apartats: continguts, criteris d’avaluació i “estándares de aprendizaje” –quina por que em fa aquest concepte-. Ja a primària els alumnes hauran d’estudiar “el proceso de reunificación territorial en España en la Edad Media”, “el proceso de la reconquista...”. Tot està impregnat en una idea clara, i poc amagada, d’allò que anomenen “historia común” i, com a molt, d’aguna particularitat que els fa més nosa que altra cosa.


Pere Masó
Vocal de la comissió sectorial d'Educació