El vot de l' Assemblea Nacional a favor de la proposta de llei constitucional que permeti a l'estat francès ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals no significa, per sorprenent que sembli, cap canvi positiu en la tradicional política jacobina de la República francesa.

Cal tenir present que:
1. De les 98 mesures que proposa la Carta, França en reté menys de la meitat, 39.

2. En la proposta de llei aprovada, s'inclou una “declaració interpretativa” clarament restrictiva en els seus dos punts: a. Negant drets col·lectius als locutors de les llengües regionals i
b. Imposant l'ús del francès, exactament com ara, als usuaris en les relacions amb les administracions i serveis públic”.

3. I per si algun dubte restava, és la ministra de Cultura, Aurélie Filippetti que, en recents declaracions, deixa ben clar que en cap cas es podrà parlar en català, o basc, occità, cors, et, en un judici, ni en les assemblees nacionals o locals (recordem que el nostre regidor a Perpinyà, Enric Vilanova, s'hi havia expressat únicament en català ), és el llibre de família en francès el sol que té validesa legal, no es facilitarà el finançament de les escoles immersives, no es pot exigir de ser tractat en la llengua del País en les administracions, i així fins al ridícul de negar-se a traduir la divisa de la República “per solemnitat republicana” o que els cartells importants de les carreteres han de ser en francès per “seguretat viària”!

Esquerra Republicana, com la major part del teixit associatiu i cultural, no ens deixem enganyar per focs artificials i valorem molt negativament aquesta operació de maquillatge polític que pot, fins i tot, significar un retrocés en els migrats drets de la nostra llengua en aquesta part de la Nació catalana.


Joan Ridaura
Esquerra Republicana de la Catalunya Nord