El setge a la immersió, cada vegada més a prop
Sant Fost de Campsentelles, Sabadell, Vilanova i Barcelona. Cada vegada són més a prop. A principis de febrer vam saber que el TSJC imposava a cinc escoles d’aquestes poblacions que una de cada quatre hores lectives les impartissin en castellà. En cinc interlocutòries diferents, el tribunal fixava per primera vegada una quota lingüística a les aules i obligava nominalment els directors del centres a 'garantir un ús mínim de castellà'. El tribunal ho feia en resposta a les peticions de les ínclites 5 famílies que han denunciat la situació.
El debat que s’ha generat entre la comunitat educativa ha sigut majúscul. Les posicions són diverses. Des del frontisme absolut d’alguns que demanen que no s’acati la sentència de cap manera, fins a posicions més tèbies que argumenten que en algunes franges d’edat tampoc seria cap despropòsit un augment de l’ús vehicular d’altres idiomes com l’espanyol. Fins i tot hi ha qui admet que en alguns centres ja s’està fent així.
Amb tot, aquest debat ve enverinat d’origen. Més enllà de les virtuts del multilingüisme (que no discutim), i més enllà de la llibertat que haurien de tenir els centres a l’hora de prendre aquestes decisions en funció de les diferents diversitats que acullen, la pregunta pertinent torna a ser, de la mateixa manera que en la ja famosa sentència de 2010 contra l’Estatut, si és a un tribunal a qui li pertoca prendre aquestes decisions.
Entenem que no, és clar. Entenem que les decisions polítiques les han de prendre els polítics. És intol·lerable que els tribunals prenguin decisions que pertoquen al poder legislatiu. I és preocupant que dins l’estructura institucional espanyola cada vegada sigui més difusa la separació de poders.
Probablement, aquesta vegada encara no se’n sortiran. La immersió lingüística seguirà sent un pilar fonamental del sistema educatiu català, malgrat les conseqüències que pugui tenir aquesta sentència. Però ho tenen al punt de mira, per ‘ells’ és l’objectiu principal a abatre, i ho seguiran intentant, cada vegada amb més punteria. Com dèiem, cada vegada són més a prop. La solució, com en tants altres temes, passa per desempallegar-nos d’aquest sistema institucional i fer-ne un de nou. Però mentre això no arribi, ho seguiran provant.
Oriol Torras
President de la comissió sectorial de Política Lingüística
El debat que s’ha generat entre la comunitat educativa ha sigut majúscul. Les posicions són diverses. Des del frontisme absolut d’alguns que demanen que no s’acati la sentència de cap manera, fins a posicions més tèbies que argumenten que en algunes franges d’edat tampoc seria cap despropòsit un augment de l’ús vehicular d’altres idiomes com l’espanyol. Fins i tot hi ha qui admet que en alguns centres ja s’està fent així.
Amb tot, aquest debat ve enverinat d’origen. Més enllà de les virtuts del multilingüisme (que no discutim), i més enllà de la llibertat que haurien de tenir els centres a l’hora de prendre aquestes decisions en funció de les diferents diversitats que acullen, la pregunta pertinent torna a ser, de la mateixa manera que en la ja famosa sentència de 2010 contra l’Estatut, si és a un tribunal a qui li pertoca prendre aquestes decisions.
Entenem que no, és clar. Entenem que les decisions polítiques les han de prendre els polítics. És intol·lerable que els tribunals prenguin decisions que pertoquen al poder legislatiu. I és preocupant que dins l’estructura institucional espanyola cada vegada sigui més difusa la separació de poders.
Probablement, aquesta vegada encara no se’n sortiran. La immersió lingüística seguirà sent un pilar fonamental del sistema educatiu català, malgrat les conseqüències que pugui tenir aquesta sentència. Però ho tenen al punt de mira, per ‘ells’ és l’objectiu principal a abatre, i ho seguiran intentant, cada vegada amb més punteria. Com dèiem, cada vegada són més a prop. La solució, com en tants altres temes, passa per desempallegar-nos d’aquest sistema institucional i fer-ne un de nou. Però mentre això no arribi, ho seguiran provant.
Oriol Torras
President de la comissió sectorial de Política Lingüística