El Govern de la Generalitat està a punt d’aprovar un controvertit decret que estableix, bàsicament, els procediments de provisió de vacants en els centres públics de Catalunya. És un decret que ha partit d’esborranys ja elaborats en temps del Govern d’esquerres i que ara, passats uns quants anys, sortirà publicat en el diari oficial.

Si haguéssim de fer una síntesi de la seva finalitat, diríem que trenca la rigidesa de la llei de la funció pública espanyola i procura que l’ensenyament públic disposi d’un professorat competent i compromès amb el projecte educatiu del seu centre per tal d’incrementar els resultats educatius de l’alumnat.

Som conscients que no surt en el millor moment possible. Les retallades en educació, i les consegüents reduccions de vacants de professorat, més les imposicions d’en Wert, poden malmetre el seu plantejament. Ara bé, pensem que aquest no és motiu suficient per aturar el necessari desenvolupament de l’autonomia dels centres educatius establert a la LEC. Ans al contrari, creiem que és plenament compatible adoptar una posició crítica en l’aplicació de determinades polítiques educatives i, al mateix temps, fer el possible perquè els centres puguin prendre les seves decisions, sense cap mena d’arbitrarietat, i fer que el seu professorat estableixi un alt grau de complicitat en cada projecte de centre.
Us presentem dos articles, un d’en Blai Gasol i l’altre de l’Ignasi Garcia, tots dos inspectors i membres de l’executiva de la sectorial, defensant el plantejament de fons del Decr
et pel que fa a l’autonomia dels centres educatius.


Carles Martínez
President de la comissió sectorial d’Educació