Educació, cadiretes i concerts
Les sales de cinema que tenen programació infantil tenen cadiretes per alçar les criatures i així poder veure millor la pel·lícula. Cadiretes que utilitza la canalla petita, fins que són prou grans i no els fa falta. Aquest és el paper que haurien de jugar els concerts educatius, universalitzar el servei públic educatiu, de manera que les famílies vegin atesos els seus fills i filles sense cost addicional respecte de l’escola pública.
Quan no hi ha prou cadiretes, és de sentit comú que els més grans les cediran als més petits. Seria poc solidari tenir ganàpies amb cadireta i canalla petita sense. S’hauria de garantir per tant el concert en aquells centres que donen un servei públic educatiu, i s’hauria de qüestionar en aquells centres que, amb poder adquisitiu molt per sobre, cobren quantitats considerables per activitats complementàries, activitats extraescolars, transport escolar, i moltes altres coses; en definitiva, escoles d’elit. No és just, amb poques cadiretes, que el més grans se’n reservin.
Les cadiretes serveixen perquè tothom vegi la pel·lícula igual de bé. En zones densament poblades es mantenen concerts en cicles formatius en centres privats amb 19 alumnes, mentre que en centres públics se’ls fa matricular fins a 35 i es discuteix la continuïtat del grup si baixa de 20. Amb diner públic, diner dels nostres impostos, es consent aquesta diferència. La pel·lícula no es veurà igual de bé. I si es tanca el cicle en el centre públic, s’alimenta la matrícula del centre amb concert: l’alumnat que hi havia en el centre públic ha de triar entre la quota del centre privat o la despesa en transport fins a un altre centre públic més la inversió en temps de desplaçament que suposa. Talment com si les famílies amb canalla petita deixen d’anar al cinema per falta de cadiretes, i els nens i nenes grans encara en tenen més.
El valor republicà de la igualtat es tradueix en que tothom vegi la pel·lícula igual de bé, no pas en què tothom disposi de cadireta. Tractar igual als que són diferents no és just, el que hem de fer és posar els mitjans perquè tothom pugui assolir l’èxit, tenint en compte la situació de partida de cadascú.
Núria Pi
Secretària de la comissió sectorial d'Educació
Quan no hi ha prou cadiretes, és de sentit comú que els més grans les cediran als més petits. Seria poc solidari tenir ganàpies amb cadireta i canalla petita sense. S’hauria de garantir per tant el concert en aquells centres que donen un servei públic educatiu, i s’hauria de qüestionar en aquells centres que, amb poder adquisitiu molt per sobre, cobren quantitats considerables per activitats complementàries, activitats extraescolars, transport escolar, i moltes altres coses; en definitiva, escoles d’elit. No és just, amb poques cadiretes, que el més grans se’n reservin.
Les cadiretes serveixen perquè tothom vegi la pel·lícula igual de bé. En zones densament poblades es mantenen concerts en cicles formatius en centres privats amb 19 alumnes, mentre que en centres públics se’ls fa matricular fins a 35 i es discuteix la continuïtat del grup si baixa de 20. Amb diner públic, diner dels nostres impostos, es consent aquesta diferència. La pel·lícula no es veurà igual de bé. I si es tanca el cicle en el centre públic, s’alimenta la matrícula del centre amb concert: l’alumnat que hi havia en el centre públic ha de triar entre la quota del centre privat o la despesa en transport fins a un altre centre públic més la inversió en temps de desplaçament que suposa. Talment com si les famílies amb canalla petita deixen d’anar al cinema per falta de cadiretes, i els nens i nenes grans encara en tenen més.
El valor republicà de la igualtat es tradueix en que tothom vegi la pel·lícula igual de bé, no pas en què tothom disposi de cadireta. Tractar igual als que són diferents no és just, el que hem de fer és posar els mitjans perquè tothom pugui assolir l’èxit, tenint en compte la situació de partida de cadascú.
Núria Pi
Secretària de la comissió sectorial d'Educació