L'educació al País Valencià, modernitat o involució
Un dels tòpics més estesos entre valencians, i també i sobretot al Principat, és la irreversible espanyolització i dretanització de la societat valenciana. Hi ha indicadors que reflecteixen aquesta percepció, com ara el tancament de RTVV que ens deixa sense la possibilitat de cap mitjà de comunicació de masses en la llengua pròpia. Un altre exponent és l'atac a la matriculació en valencià: el curs 2013-2014 es calcula que uns 100.000 infants valencians no han pogut accedir a l’educació en català tot i demanar-ho, i la situació pot empitjorar el curs 2014-2015 ja que la Conselleria d’Educació va anunciar la supressió de 72 unitats de valencià d’infantil i primària i de 83 unitats més en centres educatius amb doble línia educativa. A aquest panorama, cal afegir el que diu el darrer informe de la Plataforma per la llengua: el coneixement oral del català entre la població valenciana l’any 1992 era el 61,1%, al 2010 se situa en el 48,5%; per tant, en 18 anys la població que sap parlar el valencià ha decrescut en 12,6 punts percentuals.
No obstant això, aquests indicadors són la resultant d'una tensió de forces, no tot és devastació. El valencianisme modern s'imbrica socialment cada vegada més com un factor transversal i renovador: augmenten les sol.licituds de matrícula en valencià any rere any, i les Trobades d'escoles en valencià compten amb milers de participants arreu del territori en una mostra de creixent vitalitat associativa. Així doncs, s'estén la consciència que l'ensenyament en valencià és el model d'excel.lència educativa, el model de la igualtat d'oportunitats per a tothom front a la incapacitat del projecte educatiu del PPCV que ens du a l' atur i l'empobriment.
S'auguren canvis al País Valencià? Les generacions que no vénen dels pactes postfranquistes, una majoria social que no ha votat la Constitució, comencen a mirar, malgrat l'apartheid informatiu, cap al procés d'independència de Catalunya amb espectació més o menys silenciosa. La realitat és molt tossuda i encara que no es fa explícit se sap que l'encaix del País Valencià, modern i europeista, serà amb Catalunya. Ni que siga per pragmatisme, ningú qüestiona que el català supera per primera vegada els 10 milions de parlants i mostra una quota de mercat creixent, tal com indica el darrer informe de la Plataforma per la Llengua el dinamisme del català és manifest: un 70,4% dels treballadors catalans declaraven utilitzar el català a la feina l’any 2012, el 75,8% d'empreses catalanes enquestades declaren que tenen en compte el coneixement del català per incorporar i promocionar els treballadors.
El País Valencià es mou i és ben viu i s'enfronta inevitablement, davant la involució social accelerada que implica la LOMCE, a la necessitat d'un canvi de model que la campanya de la por i l'amenaça del PPCV no pot aturar. A poc a poc, la societat valenciana va fent el seu camí. Com deia V. Andrés Estellés " poble s'acosta el moment de rescatar les llibertats, poble meu, no el desaprofites".
Francesc Galiano
Esquerra Republicana del País Valencià
No obstant això, aquests indicadors són la resultant d'una tensió de forces, no tot és devastació. El valencianisme modern s'imbrica socialment cada vegada més com un factor transversal i renovador: augmenten les sol.licituds de matrícula en valencià any rere any, i les Trobades d'escoles en valencià compten amb milers de participants arreu del territori en una mostra de creixent vitalitat associativa. Així doncs, s'estén la consciència que l'ensenyament en valencià és el model d'excel.lència educativa, el model de la igualtat d'oportunitats per a tothom front a la incapacitat del projecte educatiu del PPCV que ens du a l' atur i l'empobriment.
S'auguren canvis al País Valencià? Les generacions que no vénen dels pactes postfranquistes, una majoria social que no ha votat la Constitució, comencen a mirar, malgrat l'apartheid informatiu, cap al procés d'independència de Catalunya amb espectació més o menys silenciosa. La realitat és molt tossuda i encara que no es fa explícit se sap que l'encaix del País Valencià, modern i europeista, serà amb Catalunya. Ni que siga per pragmatisme, ningú qüestiona que el català supera per primera vegada els 10 milions de parlants i mostra una quota de mercat creixent, tal com indica el darrer informe de la Plataforma per la Llengua el dinamisme del català és manifest: un 70,4% dels treballadors catalans declaraven utilitzar el català a la feina l’any 2012, el 75,8% d'empreses catalanes enquestades declaren que tenen en compte el coneixement del català per incorporar i promocionar els treballadors.
El País Valencià es mou i és ben viu i s'enfronta inevitablement, davant la involució social accelerada que implica la LOMCE, a la necessitat d'un canvi de model que la campanya de la por i l'amenaça del PPCV no pot aturar. A poc a poc, la societat valenciana va fent el seu camí. Com deia V. Andrés Estellés " poble s'acosta el moment de rescatar les llibertats, poble meu, no el desaprofites".
Francesc Galiano
Esquerra Republicana del País Valencià