La independència i les llengües
Centenars d'articles s'han escrit sobre quin paper tindran les llengües en la futura Catalunya independent. Hem d'agrair a Montse Sendra l'esforç d'haver-ne fet una detallada cronologia, de manera que qualsevol interessat pot veure el ventall d'opinions al respecte.
Cal dir que, lògicament, correspondrà al Parlament constituent la definició dels paràmetres de totes les polítiques de la Catalunya independent, i per tant, no sóc qui per prometre o assegurar res. Ara bé, crec que hi ha unes evidències, com ara que els instruments internacionals estableixen uns drets lingüístics bàsics als ciutadans dels Estats i també als altres habitants. Tothom té dret a un traductor en les seves relacions amb els serveis d'ordre públic i la justícia, per exemple, i també la llibertat de reunió, i d'expressió, i de no ser discriminats per raons de llengua, entre altres.
Per tant, suposem que "els drets lingüístics de tots els catalans i catalanes estaran del tot garantits", com feia el líder d'ERC, fa quasi dos anys, en un article a 'El Periódico.
Sembla haver-hi un gran consens entre els que han escrit sobre el tema (que, inexplicablement,són gairebé tots catalanoparlants) en què la llengua que ha caracteritzat i vertebrat els catalans des de fa mil anys ha de tenir una posició predominant, prioritari, no només simbòlicament (com en el cas d'Irlanda) sinó en la pràctica.
Aquesta preferència serà molt important per a dos casos que no afecten la població catalana actual: la integració de la futura immigració, i la relació de les persones jurídiques (particularment, les empreses) amb les administracions públiques. Per una banda, en la meva opinió serà crucial per al futur d'una llengua de demografia mitjana que el seu coneixement sigui un requisit per a les diferents fases administratives d'integració: l'arrelament, la residència i la naturalització. Per altra banda, la llei 101 (1977) quebequesa demostra que establir certes pautes lingüístiques en el món professional i laboral pot tenir un gran efecte encoratjador per ala llengua. Establint que les empreses han de relacionar-se en català amb l'administració tindrà una repercussió molt positiva en el prestigi de la llengua i en la motivació per aprendre-la i emprar-la.
Miquel Strubell
Cal dir que, lògicament, correspondrà al Parlament constituent la definició dels paràmetres de totes les polítiques de la Catalunya independent, i per tant, no sóc qui per prometre o assegurar res. Ara bé, crec que hi ha unes evidències, com ara que els instruments internacionals estableixen uns drets lingüístics bàsics als ciutadans dels Estats i també als altres habitants. Tothom té dret a un traductor en les seves relacions amb els serveis d'ordre públic i la justícia, per exemple, i també la llibertat de reunió, i d'expressió, i de no ser discriminats per raons de llengua, entre altres.
Per tant, suposem que "els drets lingüístics de tots els catalans i catalanes estaran del tot garantits", com feia el líder d'ERC, fa quasi dos anys, en un article a 'El Periódico.
Sembla haver-hi un gran consens entre els que han escrit sobre el tema (que, inexplicablement,són gairebé tots catalanoparlants) en què la llengua que ha caracteritzat i vertebrat els catalans des de fa mil anys ha de tenir una posició predominant, prioritari, no només simbòlicament (com en el cas d'Irlanda) sinó en la pràctica.
Aquesta preferència serà molt important per a dos casos que no afecten la població catalana actual: la integració de la futura immigració, i la relació de les persones jurídiques (particularment, les empreses) amb les administracions públiques. Per una banda, en la meva opinió serà crucial per al futur d'una llengua de demografia mitjana que el seu coneixement sigui un requisit per a les diferents fases administratives d'integració: l'arrelament, la residència i la naturalització. Per altra banda, la llei 101 (1977) quebequesa demostra que establir certes pautes lingüístiques en el món professional i laboral pot tenir un gran efecte encoratjador per ala llengua. Establint que les empreses han de relacionar-se en català amb l'administració tindrà una repercussió molt positiva en el prestigi de la llengua i en la motivació per aprendre-la i emprar-la.
Miquel Strubell