Política Lingüística

Sobre oficialitats

El debat sobre les llengües oficials d’una eventual Catalunya independent aixeca passions. És un debat on es barregen concepcions polítiques i posicionaments academicocientífics. I, malgrat que les fronteres d’aquests dos àmbits no sempre estan perfectament definides, molt sovint uns i altres no es posen d’acord. De fet, hi ha una polèmica viva des de fa mesos, bàsicament a l’entorn d’alguns mitjans digitals. El posicionament d’Esquerra Republicana, però, és públic i notori des que el 8 d’octubre de 2012 el nostre President va escriure aquell cèlebre article a El Periódico on deixava clar que el castellà ha de ser oficial a la nova República.

Per ERC, l’endemà de la independència cap ciutadà de Catalunya perdrà els drets lingüístics que té ara. És per això que es garantirà l’ús administratiu per a qualsevol d’aquestes llengües: el català, la llengua oficial, pròpia i nacional de Catalunya; l’occità, la llengua oficial a Catalunya i pròpia de l’Aran; la LSC (llengua de signes catalana), que s’haurà de reconèixer com a llengua oficial i pròpia de Catalunya; i el castellà, també llengua oficial. I no es discriminarà cap ciutadà per raó de llengua, encara que sigui una llengua diferent d’aquestes quatre.

El català passarà a ser la llengua d’ús prioritari en totes les comunicacions públiques i dels mitjans de comunicació i, pel fet de ser la llengua pròpia de Catalunya, serà finalment normalitzat en aquells àmbits on actualment no tenim competències. Per exemple en el món de la justícia, on tots els jutges i lletrats el necessitaran com a requisit; o bé en l'àmbit del cinema i la televisió, on també quedaran garantits els drets lingüístics dels catalanoparlants a través de les llicències de difusió o d’emissió. Mai més ningú haurà de témer per l’ús d’una o altra llengua davant d’instàncies policials, judicials o militars. Es blindarà d’una vegada per totes la immersió lingüística a l’escola catalana. Mai més ningú posarà en dubte la legitimitat del nostre sistema educatiu i no hi haurà cap jurisdicció superior que pugui impugnar-lo. El català serà la llengua d’ús habitual en totes les etapes del sistema educatiu, inclús la superior.

El nou Estat vetllarà perquè la llengua catalana esdevingui un idioma plenament normalitzat en tots els àmbits de la vida quotidiana. I també en garantirà la projecció internacional tant a través de les eines existents com de noves que es podran crear. També vetllarà perquè en tots els territoris de parla catalana, dins i fora de les fronteres del nou país, s’hi aturin els atacs lingüístics i s’hi garanteixin els drets lingüístics.

I estem convençuts que tot això no està renyit de cap manera amb la garantia dels drets lingüístics dels qui utilitzen el castellà, l’occità o la LSC a Catalunya, a través de les diferents oficialitats administratives.


Oriol Torras
President de la comissió sectorial de Política Lingüística
Esquerra Republicana