Educació

Pública abans que concertada

Abans d’anar-se’n de la conselleria, María José Català va blindar, un mes i mig abans de les eleccions del 24 de maig, els concerts a 337 centres de primària. Aquests 220 centres de la demarcació de València, 89 d’Alacant i 28 de Castelló han vist ampliats fins al curs 2018/19 els seus privilegis, mentre que els centres de secundària i batxillerat en gaudiran fins al curs 2016/17. Sols a la ciutat de València els concerts arriben fins a un 52% mentre que la mitjana europea està al voltant del 10%.

L’Organització de Consumidors i Usuaris ja va denunciar que els col·legis concertats exigeixen als pares i mares el pagament d’unes quotes que poden arribar a un sobrecost de 1000€, un 69% més que en un centre públic, per a uns ensenyaments que teòricament són gratuïts. Sense comptar la despesa en uniformes que anul·len la personalitat del seu alumnat, segons s'entén des d'una pedagogia moderna. I no només això, també hi ha centres concertats que segreguen per sexe per a fer un adoctrinament de dones submises i homes emprenedors, amb arguments tan poc pedagògics com que les xiquetes distrauen els xiquets...

Al País Valencià i a la resta dels Països Catalans, ens calen governs que revisen la necessitat real de l’existència d’aquests tipus de centres. L’objectiu principal, i pel qual vetllem a Esquerra Republicana és que l’escola concertada siga subsidiària de la pública i no a l’inrevés. Si s’ha de tancar alguna unitat ha de ser en la concertada, mai en la pública. A més a més, aquells centres que siguen concertats hauran de complir les mateixes condicions que un de públic: el mateix tant per cent d’alumnat amb dificultats en l’aprenentatge o nouvinguts, ensenyament en valencià, equitat, laïcitat i qualitat.


Raquel Gómez
Sectorial d’Ensenyament Gonçal Anaya
Esquerra Republicana - País Valencià