Vaig sentir una sensació estranya, barreja d’impotència i injustícia, quan una dona alemanya, resident a Londres, em va comentar en acabar l’acte: “Roger, em sembla que no he entès bé el que has explicat. Has dit que a Espanya no podeu obrir les fosses? Per què? A Alemanya, quan una família volia obrir una fossa comuna, anava al jutjat i immediatament es feia...”.

Aquest va ser un dels molts comentaris que van fer els més de 100 assistents al col·loqui “Truth, Justice and Memory in Spain: The DNA Bank”, celebrat el passat 31 d’octubre a la ciutat de Londres, organitzat per la Plataforma de Memòria Històrica de Londres. Comentaris i reflexions que no fan res més que reafirmar la greu situació de la memòria històrica a l’estat espanyol, on passats més de 80 anys de la fi de la Guerra Civil i més de 40 anys vivint amb “democràcia”, continuem tenint centenars de milers de persones desaparegudes i milers de fosses comunes per obrir.

Sorprèn molt l’incomprensible manca d’implicació per part del Govern, amb unes polítiques de memòria històrica més típiques de l’època “predemòcrata” que no pas d’un estat que viu a l’any 2015 i que forma part de la Unió Europea. Recordem que Espanya és el segon país del món amb major nombre de fosses per obrir, només per darrera de Cambodja.

El col·loqui es va organitzar per explicar el projecte del “Banc d’ADN i familiars desapareguts a la Guerra Civil”, únic a l’estat espanyol, i de la necessitat urgent de recollir les mostres dels familiars.

L’explicació del “banc d’ADN” va anar a càrrec d’un servidor, on també es va parlar de la situació de la “Querella Argentina contra els Crims del Franquisme”, a càrrec de la Inés García Holgado, primera querellant; i la situació actual de les fosses comunes a l’estat espanyol, a càrrec de René Pacheco, arqueòleg de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH). L’acte va començar amb la projecció del documental “El camí d’un protocol” i va finalitzar amb l’actuació del violoncel·lista Guillermo Turina, interpretant diverses peces musicals, tribut a Pau Casals.

Ens quedem amb el suport i la comprensió rebuda, el suport i la comprensió que no trobem al nostre país. Necessitem una solució a aquest greu problema humanitari i que només podem solucionar construint la República Catalana, lliure i sobirana, i on les polítiques de memòria han de ser uns dels pilars que han de sustentar el nostre país.

Mai hem perdut l’esperança de recuperar als nostres herois, les dones i homes que van perdre la vida injustament, defensant el que més estimaven, la terra, la llibertat i la democràcia.

Lluitarem per recuperar al “padrí Jaume” i als milers i milers de desapareguts que, passats tants anys, encara mal jeuen esperant ser tornats a casa.

Allà on sigueu, us buscarem, us trobarem i us tornarem a les vostres famílies que és d’on mai haguéssiu tingut que sortir.

Veritat, justícia, reparació i no repetició. Visca la terra i visca Catalunya, lliure!

Roger Heredia Jornet
President del “Banc d’ADN i familiars desapareguts a la Guerra Civil i Postguerra”