Pluralisme dels mitjans, una altra campanya electoral
Tornem a estar en un altre període electoral i, per tant, continuarem a llegir i sentir les mateixes queixes i reivindicacions quan tenim al davant una campanya electoral. Per una banda la cobertura electoral de la campanya per part dels mitjans de comunicació i per altra el pluralisme dels mitjans, tant públics com privats.
Sobre la cobertura electoral el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha aprovat el pla de cobertura per a la campanya de les eleccions generals del 20 de desembre, el qual flexibilitza el seguiment i introdueix la proporcionalitat ponderada als informatius. Un pla dut a terme seguint els criteris del CAC, incorporant les recomanacions del Síndic de Greuges i de la moció aprovada pel Parlament al juliol. En aquestes mesures cal destacar l’aplicació d’una proporcionalitat ponderada en comptes de directa, establir l’ordre de les informacions en funció de l’actualitat informativa i no dels resultats electorals i la producció de totes les imatges o continguts audiovisuals amb mitjans propis de la Corporació, no acceptant-se cap senyal realitzada per les formacions polítiques si es denega l’entrada a TV3 o Catalunya Ràdio.
Unes noves directrius que de ben segur no complauran del tot als professionals del sector, però que caldrà veure com un pas endavant per arribar a la tant desitjada Llei Electoral.
Sobre el pluralisme dels mitjans de comunicació en períodes electorals no cal ser gaire expert per veure el desigual tractament entre les cadenes estatals i les emissores de la CCMA. En els informes elaborats pel CAC i pel Síndic de Greuges de Catalunya, sobre la campanya del 27-S, és conclou amb la manca de pluralisme de les cadenes espanyoles sobretot en els grans temes que van incidir en la campanya electoral: la Via Lliure de l’11-S, la falsa amenaça del corralito, o els diferents pronunciaments internacionals sobre el procés d’independència. Aquests temes van ser tractats d’una forma tendenciosa i no és va donar veu ni al Govern català, ni a les candidatures sobiranistes, ni a les entitats com l’ANC o Òmnium, tot el contrari que al Govern espanyol i a Societat Civil Catalana.
Aquestes dues qüestions ens ha de fer pensar que tenim molt a fer en el sector audiovisual català i que, aquest, hauria de ser una prioritat en les polítiques a dur a terme a curt i mig termini. Ens cal actualitzar les lleis de comunicació audiovisual, de la CCMA i del CAC; l’Agència Catalana de Notícies i la XAL (Xarxa Audiovisual Local) haurien de regir-se per principis semblants a la CCMA; el sector privat audiovisual català necessita una revitalització per afavorir al desenvolupament de nous models i adaptar-se al creixement de nous formats i continguts amb concepció multiplataforma.
I perquè no dir-ho, cal avançar cap a un Pacte Nacional de l’Audiovisual on tots els actors del sector audiovisual hi siguin representats. Un Pacte que serveixi per crear sinergies dins el sector, fomentar la col·laboració entre els diferents agents, tant públics com privats, i treballar per la internacionalització del talent i dels productes audiovisuals catalans.
Albert Biescas i Chic
President Sectorial Comunicació Audiovisual
Sobre la cobertura electoral el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha aprovat el pla de cobertura per a la campanya de les eleccions generals del 20 de desembre, el qual flexibilitza el seguiment i introdueix la proporcionalitat ponderada als informatius. Un pla dut a terme seguint els criteris del CAC, incorporant les recomanacions del Síndic de Greuges i de la moció aprovada pel Parlament al juliol. En aquestes mesures cal destacar l’aplicació d’una proporcionalitat ponderada en comptes de directa, establir l’ordre de les informacions en funció de l’actualitat informativa i no dels resultats electorals i la producció de totes les imatges o continguts audiovisuals amb mitjans propis de la Corporació, no acceptant-se cap senyal realitzada per les formacions polítiques si es denega l’entrada a TV3 o Catalunya Ràdio.
Unes noves directrius que de ben segur no complauran del tot als professionals del sector, però que caldrà veure com un pas endavant per arribar a la tant desitjada Llei Electoral.
Sobre el pluralisme dels mitjans de comunicació en períodes electorals no cal ser gaire expert per veure el desigual tractament entre les cadenes estatals i les emissores de la CCMA. En els informes elaborats pel CAC i pel Síndic de Greuges de Catalunya, sobre la campanya del 27-S, és conclou amb la manca de pluralisme de les cadenes espanyoles sobretot en els grans temes que van incidir en la campanya electoral: la Via Lliure de l’11-S, la falsa amenaça del corralito, o els diferents pronunciaments internacionals sobre el procés d’independència. Aquests temes van ser tractats d’una forma tendenciosa i no és va donar veu ni al Govern català, ni a les candidatures sobiranistes, ni a les entitats com l’ANC o Òmnium, tot el contrari que al Govern espanyol i a Societat Civil Catalana.
Aquestes dues qüestions ens ha de fer pensar que tenim molt a fer en el sector audiovisual català i que, aquest, hauria de ser una prioritat en les polítiques a dur a terme a curt i mig termini. Ens cal actualitzar les lleis de comunicació audiovisual, de la CCMA i del CAC; l’Agència Catalana de Notícies i la XAL (Xarxa Audiovisual Local) haurien de regir-se per principis semblants a la CCMA; el sector privat audiovisual català necessita una revitalització per afavorir al desenvolupament de nous models i adaptar-se al creixement de nous formats i continguts amb concepció multiplataforma.
I perquè no dir-ho, cal avançar cap a un Pacte Nacional de l’Audiovisual on tots els actors del sector audiovisual hi siguin representats. Un Pacte que serveixi per crear sinergies dins el sector, fomentar la col·laboració entre els diferents agents, tant públics com privats, i treballar per la internacionalització del talent i dels productes audiovisuals catalans.
Albert Biescas i Chic
President Sectorial Comunicació Audiovisual