Amadeu Colldeforns, diputat d’Esquerra Republicana ferit de mort el 19 juliol de 1936
El passat dilluns 18 de juliol es recordà el vuitantè aniversari de l’aixecament feixista contra el govern legítim de la República, però també, recordarem els 80 anys de l’assaig de Pau Casals amb l’Orfeó Gracienc al Palau de la Música i la soprano Conxita Badia, tocant la Novena Simfonia de Beethoven. L’endemà l’havien d’interpretar en la inauguració de l’Olimpíada Popular de Barcelona, que havia de ser la rèplica alternativa a l’Olimpíada de Berlín, organitzada pel règim nazi. Però en ple assaig va comparèixer un emissari de la Generalitat, que informà a Pau Casals de l’aixecament militar al nord d’Àfrica i a diversos punts de la península i li comunicà que l’Olimpíada s’havia suspès. El mestre i l’orquestra van decidir, així i tot, que l’assaig s’havia d’acabar interpretant el darrer moviment de la 9ª de Beethoven.
Tanmateix, el 19 de juliol el Parlament de Catalunya va homenatjar els diputats i treballadors de la cambra que van ser víctimes del règim franquista, al final de l’acte es va descobrir una placa en memòria del Sr. Amadeu Colldeforns i Margalló, diputat d’Esquerra Republicana, que va morir el 19 de juliol de 1936 durant els primers combats a Barcelona, juntament amb el seu pare—també militant d'Esquerra—, en ser ferits de mort per trets procedents de la caserna de les Drassanes. Ells van ser dels primers morts de la Guerra Civil.
Amadeu Colldeforns i Margalló, nascut a la vila de Gràcia (Barcelona), el 28 de gener de 1892, va ser consignatari de vaixells i arribà a ser cònsol de Letònia a Barcelona. En l'àmbit polític, el seu primer i pràcticament únic càrrec de relleu va ser el de diputat al Parlament de Catalunya, que aconseguí a les eleccions de 1932 com a candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya per Barcelona ciutat. Com a diputat, va formar part des d'un primer moment (gener de 1933) de les Comissions permanents de Presidència, de Treball i Assistència Social i de Peticions, a les quals afegí el febrer de l'any següent la d'Economia.
Recordant la seva tasca, l'1 d'octubre de 1937, el Parlament va fer un ple en el que li va retre homenatge. Durant la sessió, el president de la cambra, Joan Casanovas, va dir: "Caigué en les primeres hores de lluita contra el feixisme, barrejat amb l'exaltació popular, en plena porta de la Pau i de cara a la mar, signe i emoció de les seves activitats navilieres. Caigué deixant al seu nom l'orgull del propi sacrifici, i a aquest Parlament, el mèrit cruent de comptar-lo entre els qui han donat generosament la vida per la pàtria".
Que el record dels milers que van morir sigui la força per fer justícia: recuperar als milers de desapareguts, anul·lar els falsos judicis del franquisme, un país lliure de simbologia feixista... i construir la República Catalana, lliure i sobirana.
Roger Heredia Jornet
Grup de Memòria Històrica i Reparació
Esquerra Republicana
Tanmateix, el 19 de juliol el Parlament de Catalunya va homenatjar els diputats i treballadors de la cambra que van ser víctimes del règim franquista, al final de l’acte es va descobrir una placa en memòria del Sr. Amadeu Colldeforns i Margalló, diputat d’Esquerra Republicana, que va morir el 19 de juliol de 1936 durant els primers combats a Barcelona, juntament amb el seu pare—també militant d'Esquerra—, en ser ferits de mort per trets procedents de la caserna de les Drassanes. Ells van ser dels primers morts de la Guerra Civil.
Amadeu Colldeforns i Margalló, nascut a la vila de Gràcia (Barcelona), el 28 de gener de 1892, va ser consignatari de vaixells i arribà a ser cònsol de Letònia a Barcelona. En l'àmbit polític, el seu primer i pràcticament únic càrrec de relleu va ser el de diputat al Parlament de Catalunya, que aconseguí a les eleccions de 1932 com a candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya per Barcelona ciutat. Com a diputat, va formar part des d'un primer moment (gener de 1933) de les Comissions permanents de Presidència, de Treball i Assistència Social i de Peticions, a les quals afegí el febrer de l'any següent la d'Economia.
Recordant la seva tasca, l'1 d'octubre de 1937, el Parlament va fer un ple en el que li va retre homenatge. Durant la sessió, el president de la cambra, Joan Casanovas, va dir: "Caigué en les primeres hores de lluita contra el feixisme, barrejat amb l'exaltació popular, en plena porta de la Pau i de cara a la mar, signe i emoció de les seves activitats navilieres. Caigué deixant al seu nom l'orgull del propi sacrifici, i a aquest Parlament, el mèrit cruent de comptar-lo entre els qui han donat generosament la vida per la pàtria".
Que el record dels milers que van morir sigui la força per fer justícia: recuperar als milers de desapareguts, anul·lar els falsos judicis del franquisme, un país lliure de simbologia feixista... i construir la República Catalana, lliure i sobirana.
Roger Heredia Jornet
Grup de Memòria Històrica i Reparació
Esquerra Republicana