Política Lingüística

Sí a un nou model de societat plurilingüe amb el català com a llengua vertebradora

Oriol Torras
Oriol Torras

No un estat que jerarquitza els idiomes, discrimina els seus parlants, i menysprea la riquesa lingüística

Fins ara què hem tingut? A Espanya tenim un model lingüístic basat en la jerarquia dels idiomes. A dalt de tot n’hi ha un que és imprescindible per viure a Espanya, que és el castellà. No existeix la possibilitat de viure plenament a Espanya sense dominar aquest idioma. Després hi ha la llengua dels negocis internacionals i els màsters universitaris, l’anglès. No és llengua oficial, però és evident que té un estatus de prestigi innegable. Després, immediatament per sota, hi ha algunes llengües subordinades d’Espanya: el català, el basc i el gallec. Són llengües regulades jurídicament, útils per a viure en algunes regions, però no necessàries per a la vida diària d’un espanyol qualsevol. L’Estat espanyol viu l’existència d’aquestes llengües amb resignació i amb el desig no gaire ben dissimulat que no existissin. I finalment hi ha la resta de llengües pròpies (occità, asturià, aragonès, etc.) i vingudes recentment de fora (àrab, urdú, xinès, etc.). Són llengües totalment invisibilitzades per l’Estat i totalment prescindibles per fer vida a Espanya. Algunes d’aquestes llengües estan en avançat procés de desaparició a la penínsulta ibèrica.


La jerarquia lingüística espanyola és unidireccional, de dalt cap a baix, i funciona com un eficient sistema de reforç de la llengua superior i de lenta però inexorable anihilació de la resta de llengües parlades i escrites a Espanya. Els parlants de qualsevol llengua que no sigui l’espanyol són discriminats en molts camps del coneixement, la cultura i la comunicació públiques; i les reclamacions per la potenciació dels usos d’aquests idiomes són habitualment menytingudes i ridiculitzades pel poder polític espanyol. I en algunes èpoques no gaire llunyanes, aquestes llengües han estat prohibides oficialment i perseguides judicialment.

Sí a una República que impulsi un nou marc de convivència en el qual el català sigui la llengua vertebradora d’una societat plurilingüe

La República vetllarà pel respecte dels drets individuals i col·lectius de tots els seus ciutadans, i la llengua en serà un exemple paradigmàtic. Trencarem amb el model lingüístic que hi ha hagut fins ara i apostarem clarament per la diversitat lingüística i perquè ni el català ni l’occità estiguin subordinats lingüísticament a cap altra llengua. A la vegada, garantirem que cap ciutadà perdi els drets lingüístics que té ara, que ningú pugui ser discriminat per raons de llengua.

Establir un marc jurídic amb una o diverses llengües oficials és la solució per la qual han optat alguns països al llarg de la història, entre els quals Espanya i França. Però no és ni de bon tros l’única ni una norma que s’hagi de seguir imperiosament en la redacció d’una nova Constitució. En aquest sentit, s’opti per aquesta o per qualsevol altra forma jurídica, la nova República serà una oportunitat d’or per ser pioners en aquest camp i pensar un marc jurídic nou de cap a peus que garanteixi els drets lingüístics de tota la ciutadania i sigui respectuós amb els parlants de totes les llengües.


Oriol Torras
Sectorial de Política Lingüística
Esquerra Republicana
llengua@esquerra.cat

Vols saber-ne més? Visita la República que farem