El passat dia 5 de desembre, vam organitzar des de la sectorial de Memòria i Reparació, una jornada dins el conjunt dels actes de campanya del 21D a El Soleràs (Lleida), on vam comptar amb la presència de diverses associacions, arqueòlegs, famílies, testimonis orals, grups d’arxivers i alcaldes de la zona.

L’acte va tenir lloc a l’ajuntament del poble a les 12 del migdia, i constava de dues parts. Una taula rodona, on es van tractar diferents temes relacionats amb la memòria i el futur del seu enfocament, un cop en vigor l’aplicació de l’article 155, i una segona part on vam tenir l’oportunitat de visitar els treballs d’excavació de la fossa comuna.

La presentació va anar a càrrec de l’Eva Gené, vocal de la sectorial al territori, que li va cedir la paraula a l’alcalde, Jordi Sarlé, el qual ens va agrair la nostra presencia i ens va donar la benvinguda.

Posteriorment va prendre la paraula en Bernat Solé, alcalde d’Agramunt i diputat al Parlament que va parlar sobre la restitució de la memòria dels desapareguts a la guerra del 36, destacant la voluntat del govern del poble de Catalunya per donar respostes a la foscor dels anys compresos des del període de la guerra als posteriors, posant com exemple l’anul·lació dels judicis franquistes, i el nostre deure en la restitució de les institucions catalanes, sobre tot a rel de la posada en pràctica de l’article 155, que ha mostrat un paral·lelisme entre les polítiques desenvolupades actualment pel govern del regne d’Espanya i els anys de la dictadura franquista.

Solé no va oblidar la persona de Meritxell Serret, cap de llista per Lleida, i actualment a l’exili.

La Teresa Jordà, diputada al Congreso de los Diputados, fa menció a que la objectivitat de la història sol passar pel filtre dels vencedors en la manera d’enfocar els esdeveniments, de manera que impregnen l’espai dels seus valors, com podem veure en el nomenclàtor dels diferents indrets. El desconeixement de la història fa impossible la evolució, i l’Estat espanyol ha posat moltes dificultats per poder fer-ho, i aquesta evolució té com a objectiu la llibertat dels ciutadans.

Destaca la bona feina de la sectorial de Memòria fins ara, tant a nivell de les lleis aprovades en les que la sectorial ha participat com en el àmbit humà, que no s’ha d’oblidar mai, encara que l’aplicació del 155 pot estroncar tota aquesta línia. El procés cap a la independència continua bategant, i les eleccions del dia 21 de desembre ens donen una altra oportunitat. Es tracta d’escollir entre continuar evolucionant o tornar a fer passes enrere.

Cedeix el torn a la Carme García directora general de Relacions institucionals i amb el Parlament i responsable de les actuacions amb la memòria històrica, que després de donar les gràcies als presents per haver-la convidat a participar, parla dels companys i amics que encara són a la presó i els que acaben de sortir.

Destaca que les polítiques de Memòria són necessàries per a construir la República, i que el treball per aconseguir les fites ja complertes ve de lluny. Es per això que s’ha aconseguit l’anul·lació dels judicis franquistes, la reparació a partir de l’ADN i l’apertura de fosses.

L’any 2007 es va aprovar la primera llei de reparació, des de l’any 1975 degut al silenci imposat per la dictadura espanyola, i en 2009 la llei de fosses.

La Generalitat s’ha pres el tema com un repte i amb pocs recursos ha aconseguit unir diferents conselleries en la causa comú que ens ocupa: Exterior, Sanitat i Justícia. D’aquesta manera el departament de Genètica de la Vall d’Hebron ha analitzat gratuïtament 1245 proves en tot Catalunya i s’han obert fosses a partir de la detecció i estudi previ. Tot això no a partir de contractes menors, sinó per un contracte major pel qual hi havia una dotació econòmica duta a terme entre 2017 i 2018.

En les fosses obertes a Catalunya s’han pogut identificar unes 150 persones aproximadament. El fet de seguir o no amb la voluntat i execució de les polítiques de memòria, dependrà, tal com han dit els anteriors ponents del resultat de les eleccions que tenim a la vista.

Un cop acabades les exposicions, vam anar a visitar la fossa comuna acompanyats dels experts que allà hi treballen.

Havent dinat vam participar en un col·loqui-debat sobre la situació de la memòria històrica amb diverses aportacions dels participants, com la descentralització del memorial democràtic, la potenciació de zones d’interès històric, i el fet de tirar endavant la llei de memòria.

La jornada la va cloure en Bernat Solé, mostrant el seu desig d’obrir el partit a noves aportacions en aquest sentit, i l’alcalde que va tornar a agrair la presència dels i les assistents.

Des d’aquestes línies volem destacar la presència del nostre president de la Sectorial, Toni Bou, i el nostre Secretari Nacional, David Agustí, i el diputat Xavier Eritja, així com a totes i tots els ponents i aquelles persones que van assistir a l’acte, havent-se de desplaçar en la seva gran majoria des d’altres indrets.



Mati Duque
Secretària d’Organització
Sectorial de Memòria i Reparació