Actuar educativament en aquestes edats primerenques és la millor manera d’assegurar una igualtat d’oportunitats en el futur. L’etapa compresa entre els 0 i els 3 anys és fonamental per al desenvolupament integral de l’infant, ja que permet incidir en la construcció de la seva personalitat i afavorir el seu desenvolupament social. Permet, així mateix, prevenir algunes de les situacions que, amb posterioritat, poden dificultar el desenvolupament dels processos d’aprenentatge. Cal invertir en aquells sectors més necessitats per tal de compensar desigualtats d’origen social, cultural o econòmic, i així trencar l’espiral derivada d’un entorn desfavorable.

Hi ha un cert convenciment col·lectiu que la creació de llars d’infants des d’una perspectiva educativa és el millor model que aquest país podia haver adoptat. No obstant això, no podem caure en el parany de pensar que l’escolarització és l’únic instrument al nostre abast per atendre els infants. O que amb la creació de moltes llars compensarem les desigualtats existents en una societat com la nostra, que en origen és desigual. L’oferta pública de llars d’infants, per si mateixa, no és cap garantia d’igualtat social.

Des d’una perspectiva integradora i global cal donar un important impuls a unes polítiques de família que facin costat als pares i mares i els permetin conciliar la vida familiar amb les responsabilitats laborals i socials. Les llars s’han de considerar com la part més important d’un sistema que –des d’una perspectiva de servei públic– ha de donar solució a un conjunt de factors cada vegada més gran i més complex. És per això que al mateix temps hem de ser capaços de desenvolupar contextos educatius prou amplis i flexibles que permetin atendre adequadament tant els interessos dels infants com els de les famílies i de la comunitat.

Els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i, en conseqüència, són les que poden copsar millor el grau i la diversitat de la demanda d’educació infantil, articular l’oferta i optimitzar els recursos. Poden, així mateix, establir amb prou coneixement l’equilibri adequat entre l’atenció educativa que han de prestar les llars d’infants en el seu municipi i les necessitats laborals i socials de les famílies, mitjançant models flexibles que s’hi adeqüin. La col·laboració dels ajuntaments esdevé necessària i convenient en la prestació d’aquest servei. Però el finançament local és essencial per garantir que els ajuntaments puguin desenvolupar eficaçment les seves competències.

El Govern de la Generalitat ha de garantir, mitjançant convenis amb els ens locals, els recursos suficients per afrontar la prestació delegada en aquesta etapa educativa i vetllar perquè restin garantides les condicions bàsiques de qualitat.

És en el curs 2005-2006, amb la consellera Marta Cid (ERC), quan el Govern de la Generalitat fa un salt qualitatiu en el finançament del zero a tres: s’aportaren 5.000 € per a la creació de cada plaça de titularitat pública nova (construcció de llars d’infants) i s’incrementen els 1.100 € d’anteriors governs fins als 1.800 € anuals (despeses de funcionament de les llars d’infants). Els ajuntaments es feien càrrec de la part d’inversió no coberta pel Govern i assumien la part restant del cost de despeses de funcionament conjuntament amb les famílies.

Posteriorment, amb la consellera Irene Rigau, es va veure la dificultat de fer front a aquest compromís i es van començar a reduir les aportacions. A partir del 2011 es va passar dels 1.800 euros anuals per infant a 1.600 primer, després a 1.300 i el 2014 es van eliminar del tot. Cal recordar la situació pressupostària de la Generalitat i que el govern espanyol havia deixat de finançar l’educació del zero a tres anys per part del govern del PP (17 milions d’euros) i, posteriorment, el govern Zapatero va eliminar la gratuïtat del segon cicle d’educació infantil, deixant de pagar 57 milions d’euros.

En aquell moment, tot i que la Generalitat va intentar reduir la despesa compromesa, no va ser possible aconseguir el suport del món municipalista i es va optar per un acord marc amb les diputacions per compensar el dèficit en el finançament. L’acord marc amb les diputacions va establir la quantia de 875 €m per infant/any, però en aquests moments s’ha arribat a la mitjana de 1000 € infant/any, si es consideren els diferents conceptes d’ajut.

Quan la consellera Rigau va anunciar que deixava de finançar el zero a tres anys, diversos ajuntaments socialistes van optar per presentar un contenciós a la Generalitat. I ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l’ha condemnada a pagar les aportacions a les escoles bressol públiques dels cursos escolars 2012-13, 2013-14 i 2014-15 a raó de 1300 € per alumne, d’acord amb el darrer conveni signat.

En els fonaments de la sentència cal destacar que la Generalitat “manté una responsabilitat financera respecte les llars d’infants gestionades per l’Ajuntament recurrent, responsabilitat que en el seu moment va canalitzar mitjançant els convenis i subvencions concedides anualment i que sobtadament va deixar d’assumir a partir del curs 2012-13, amb infracció de l’ordenament.” També cal fer esment, en relació a les aportacions de les diputacions, que aquestes van “actuar en compliment d’una competència pròpia” i van subvencionar 875 € en aquests tres cursos, però “no hi ha base per considerar que aquests ajuts provincials es fessin per compte i en substitució de la Generalitat de Catalunya.” El departament d'Ensenyament ha anunciat que recorreran la sentència al Tribunal Suprem.

En síntesi, hem de valorar positivament el caràcter educatiu de l’etapa i defensar que la Generalitat ha de tornar a finançar les llars municipals. I i això no treu, òbviament, que les diputacions no puguin continuar col·laborant en aquest finançament. Caldrà, també, quan es constitueixi el nou govern de la Generalitat, una negociació política per aconseguir un nou Acord Marc entre les entitats municipalistes, la Generalitat i les diputacions. I és clar, també s’haurà de buscar una sortida negociada perquè cap ajuntament no es vegi perjudicat per no haver acudit a la via judicial.

 

Carles Martínez
President de la sectorial d'Educació
Esquerra Republicana
educacio@esquerra.cat