“Aquí en som dues, però aquest “jo també” ressona dia a dia, instant a instant, a cada indret del món, i diem prou, i no deixarem de fer-ho, fins que cap dona no li calgui dir: jo també.

Una societat que permet aberracions com aquesta no és una societat sana, per això, ens cal més que mai una cultura igualitària, on tothom hi tingui accés, i que pugui créixer en els seus valors.

Per això fem cinema, per canviar les realitats que no ens agraden”.

Aquestes paraules precedien la interpretació de la cançó “No és això, companys”, per part de les cantants i actrius Beth Rodergas i Elena Gadel, en un dels moments més reivindicatius de la gala dels Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català, el passat 28 de gener de 2018.

La 10a edició dels Premis Gaudí no només va comportar la consolidació d’aquests guardons i del gran esforç per part de l’Acadèmia per reivindicar any rere any el paper fonamental de la indústria cinematogràfica al nostre país. La gala també va reclamar el paper de la dona, amb un palmarès per primera vegada totalment igualitari, i de nou la nostra indústria va apostar pels joves talents, premiant, entre altres, l’òpera prima de Carla Simón “Estiu 1993”, o el segon film de Carlos Marques-Marcet, “Tierra Firme”.

La cerimònia també va encertar tenyint-se de groc a l’escenari i a la platea; una reivindicació inevitable i necessària, per a recordar que difícilment podrem canviar les realitats que no ens agraden a través del cinema sense un govern que restitueixi la taxa audiovisual tombada per part del Tribunal Constitucional i que lluiti contra l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que ofega el potencial creatiu de la nostra indústria.


Àlia Kirchner
Sectorial de Comunicació Audiovisual
Esquerra Republicana
audiovisual@esquerra.cat