Recullo els nens a l’escola bressol on totes les educadores són dones, anem desprès a buscar el cotxe al taller mecànic on tots els operaris que veiem són homes. Aquestes situacions i moltes altres pesen com una llosa en l’imaginari col·lectiu que conscient o inconscientment ens condiciona, és el que hem vist des de la infància, el que hem vist de sempre.

Si observem l’alumnat de formació professional, és clar que aquesta situació es perpetua: les professions on hi ha més homes tenen una matrícula majoritàriament masculina i les professions on hi ha més dones tenen una matrícula majoritàriament femenina. El peix que es mossega la cua.

La diferència salarial i de condicions laborals entre dones i homes té un factor de causalitat molt rellevant: el sector industrial, majoritàriament ocupat per homes, és on hi ha més proporció de contractes a jornada completa i retribucions més altes, i el sector de serveis, majoritàriament ocupat per dones, és on hi ha més proporció de contractes temporals i retribucions més baixes.

Tenim el convenciment ferm que cal revertir aquesta situació. L’entrada a la professió, en el moment de triar uns estudis, ha de contemplar criteris de discriminació positiva envers el gènere subrepresentat. Això ja és possible a partir del que estableix el vigent decret d’ordenació de la formació professional, on es preveu establir accions positives que corregeixin aquesta situació.

Cal voluntat política per aplicar-ho, i nosaltres la tenim.


Núria Pi
Sectorial d'Educació
Esquerra Republicana
educacio@esquerra.cat