Política Lingüística

Sentència contra l'occità

Marçal Girbau
Marçal Girbau
Aquestes darreres setmanes han estat especialment intenses pel que fa a l’actualitat política i judicial en matèria de llengua. Mentre el govern de Mariano Rajoy llançava anuncis fantasma contra la immersió, el Tribunal Constitucional, en canvi, tombava els 6.000 € d’en Wert.

Per contra, amb qui el TC no ha pas estat tan generós, ha estat amb la perillosa llengua occitana, que com tothom sap representa una veritable amenaça per la supervivència de la llengua castellana i per la convivència en un territori tan conflictiu com és l’Aran. La qüestió és que, a la fi de juliol del 2011, abans d’anar-se’n de vacances, el govern espanyol del senyor Zapatero va presentar un recurs en aquest tribunal inquisitori contra la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, per l’afer de la ‘preferència’ de l’occità a l’Aran davant les altres dues llengües oficials. Sincerament, trobo que, en general, no s’ha recordat prou la ironia que significa que el mateix govern espanyol socialista recorregués al 2011 contra una llei votada, celebrada i promoguda el 2010 per la plana major del PSC, amb el Síndic d’Aran d’aleshores al capdavant, el socialista Francés Boya, ulteriorment esdevingut senador del PSOE a Madrid i actualment Secretari Executiu de Muntanya (si no sabeu el que vol dir, no us hi amoïneu: jo, tampoc) del PSOE.

Per ironies, però, la recent reacció de rebuig a la sentència d’Unitat d’Aran, la marca del PSC a la Vall. I per ironies, també, que haguem de parlar de la llengua occitana arran d’una sentència d’un tribunal espanyol, i no pas per les polítiques de desenvolupament de la Llei en qüestió, que, gairebé 8 anys després de la seva aprovació, encara roman per fer gairebé completament. Veurem si el nou Govern català decideix d’una vegada per totes prendre’s la llengua occitana seriosament.


Marçal Girbau
Sectorial de Política Lingüística
Esquerra Republicana
llengua@esquerra.cat