Cultura

El teatre, entre el vot de confiança i l’expectativa

Francesc Galiano
Francesc Galiano
L’escena teatral al País Valencià, després de més de dues dècades del Govern del PP, presentava l’any 2015 una infraestructura pràcticament desmantellada. Afortunadament, tot i aquest panorama desolador inicial, les darreres actuacions de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) projecten una reconstrucció del circuit teatral valencià que intenta revertir la situació de partida. Actualment, l’IVC compta amb el Teatre Principal i el Rialto a València, el Teatre Arniches a Alacant i el Teatre Principal a Castelló. És un fet que, amb relació als actius, el circuit teatral valencià ha augmentat el nombre d’espectadors en un 40% els darrers mesos; tanmateix, Teatres de la Generalitat Valenciana no ha pogut recuperar ni el Teatre Talia ni la Sala Escalante, la qual –font lúdica i educativa que ha potenciat l’amor al teatre i l’opinió crítica en diverses generacions de xiquets valencians les últimes dècades– es troba tancada i amb problemes de restauració i obertura per falta de finançament a hores d’ara.

Avancem, però, amb dades. S’ha produït la primera regulació laboral al País Valencià en l’esfera teatral mitjançant un conveni en el món de les arts escèniques. La vocació renovadora del Govern actual també s’ha manifestat en els pressupostos: per a 2018, 76 municipis s’han sumat al pla CulturArts que ofereix un circuit de música, curtmetratges, teatre, dansa i cinema amb una inversió d’1’3 milions d’euros, molt significativament superior als 475.000 euros anteriors. I encara s’ha creat el Teatre del Poble Valencià, una unitat de producció pública que el 2018 preveu una inversió de 3’5 milions d’euros en ajudes al sector, la xifra més alta de la nostra història. “Veníem de la més absoluta escassetat”, afirmava Ximo Solano, president de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV).

Ara bé, no podem oblidar que els dèficits del panorama esperançador actual són notables, tot començant per una presència minsa del valencià com a llengua vehicular de les representacions. Allunyats ben significativament de la normalització en el camp de l’espectacle, difícilment superarem la “fase de transició” en què en paraules del conseller Vicent Marzà ens trobem, sense la consolidació parella del sector audiovisual valencià. La ràdio i la televisió, juntament amb la difusió en xarxa, són peça clau en el motor de recuperació de les arts escèniques, de la mateixa manera que ho és l’establiment d’un espai comú de relacions i intercanvis amb la resta d’institucions de l’àmbit catalanoparlant.

ERPV és conscient que al País Valencià el teatre germina de nou; cal tenir-ne cura, doncs, per arribar al major públic possible i parar atenció especial al públic infantil, perquè els infants que hui troben una indústria del teatre que comença a caminar el demanden i en gaudisquen com a adults demà.


Francesc Galiano
Sectorial d’Ensenyament, Cultura i Política Lingüística
Esquerra Republicana del País Valencià
ensenyamentpv@esquerra.cat