Educació

L'ensenyament del català a Catalunya Nord i les xarxes gihadistes

Alà Baylac
Alà Baylac
L’ensenyament del català a Catalunya Nord, és a dir a l’Estat francès, progressa encara que no gaire adequadament. Perquè va massa lent. Perquè pateix de tota mena d’entrebancs administratius que venen a retardar-ne el desenvolupament, que impedeixen que els nins i nines puguin estudiar-lo a l’escola o que fins i tot ens fan recular a una època en la qual l’ensenyament del català era explícitament exclòs de l’educació pública. Avui dia (2017-2018) hi ha a Catalunya Nord un 7,8 % dels alumnes que segueixen l’escolaritat en català a primària (classes bilingües públiques, Arrels, Bressola i escola Jordi Pere Cerdà), uns 3 335 alumnes, mentre els pares favorables a l’ensenyament bilingüe són un 76 % (Enquesta d’usos lingüístics de Catalunya Nord, 2015). Els qui fan aprenentatge o iniciació al català solament com a assignatura, són el 17,3 % més, uns 7 430 mainatges (gairebé tots gràcies als diners de les administracions locals i als professors de l’APLEC). Els habitants favorables a l’ensenyament de la disciplina són més del 80 %... En total doncs, un 25 % dels alumnes de primària de Catalunya Nord aprenen català.

La relació amb el gihadisme ? Fa pocs dies a l’Assemblea Nacional francesa, debatien de si calia que canviessin uns articles de llei per fer més fàcil (menys difícil…) el concert amb les « xarxes privades d’escoles immersives » (bressoles catalanes, diwan bretones, calandretas occitanes i ikastolak basques). Prenia la paraula una diputada macronista de La République en Marche, immediatament secundada per un diputat mélanchonista (extrema esquerra) de la France Insoumise, avisant del perill que poden representar les « xarxes » que és el mode d’organització del gihadisme, i de l’amenaça que representen per la República i els seus valors universals…

No crec que calgui gaire comentaris més. Podrem detallar i ampliar aquesta episodi significatiu de l’ambient que vivim a l’Estat francès tots aquests que pretenem reivindicar els nostres drets com a locutors catalanòfons simplement. Però ja dona una idea prou precisa d’on n’estem encara al nord de la frontera i com ho tenim, això…


Alà Baylac
President de l’APLEC, Associació per a l’ensenyament del català