Tancar ferides vol dir oblidar?
Des de l’estat espanyol s’ha defensat que aquesta era la millor manera d’afrontar tot lo referent a la memòria històrica i el que s’havia de fer per tancar ferides: l’oblit, el no reconeixement de les víctimes ni del patiment de llurs familiars. Inclús s’arribaren a aprovar lleis al Congrés dels diputats que “rocambolescament” el que feien era “perdonar” a les víctimes.
Així, per exemple, el 15-10-77, s’aprovava la Llei d’Amnistia Espanyola. Llei, pre-constitucional, mitjançant la qual els botxins “perdonaven” a les víctimes, creant d’aquesta manera un model d’impunitat únic en les societats democràtiques. Es tractava d’una llei de punt i final. Més que una llei de memòria històrica, era una llei d’amnèsia. (Referendada el 9-1-1984 per la llei 1/198).
Finalment el 26-12-2007 s’aprova la Llei de la Memòria històrica (Llei 52/2007 del 26/12). No deixa de ser, novament, una llei descafeïnada que per l’única cosa que va servir va ser per debatre el tema a nivell parlamentari i poca cosa més. L' “amnèsia històrica” seguia sent evident.
A Catalunya hem estat més per la feina i s’han aprovat al Parlament de Catalunya diferents lleis que tenen com a propòsit restablir la veritat, la justícia i la reparació, que no oblidem és la millor manera de tancar ferides i promoure tanmateix polítiques de no repetició.
La més important aprovada pel Parlament de Catalunya és la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, promoguda per la Comissió de la Dignitat, i aprovada el 4-7-2017 (Llei 11/2017 del Parlament de Catalunya).
Aquesta llei ha propiciat un llistat de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. En la darrera actualització del 1/09/18, s’arriba ja gairebé a 70.000 causes. Es poden consultar les dades a: http://anc.gencat.cat/es/detall/noticia/La-llista-de-reparacio-juridica-de-victimes-del-franquisme-en-dades-obertes.
Finalment, sembla que a Espanya volen venir altres vents més afavoridors, ja no és tabú parlar de treure-li al dictador el seu mausoleu, ja es parla de fer una llei anul·lant els judicis franquistes, etc. Esperem que aquesta vegada SÍ que sigui la bona, que l’actual govern espanyol compleixi finalment la seva paraula i que els judicis franquistes siguin anul·lats.
Deixeu-me acabar amb dues reflexions. La memòria no entén de sigles, en aquest vaixell hi hem d’estar tots molt units. I no hem d’oblidar que tal com em va dir un fiscal de l’estat argentí “La historia habla de los muertos. La memoria historica habla de los vivos”.
Toni Bou Castellà
President de la Sectorial de Memòria i Reparació
Esquerra Republicana
memoria@esquerra.cat
Així, per exemple, el 15-10-77, s’aprovava la Llei d’Amnistia Espanyola. Llei, pre-constitucional, mitjançant la qual els botxins “perdonaven” a les víctimes, creant d’aquesta manera un model d’impunitat únic en les societats democràtiques. Es tractava d’una llei de punt i final. Més que una llei de memòria històrica, era una llei d’amnèsia. (Referendada el 9-1-1984 per la llei 1/198).
Finalment el 26-12-2007 s’aprova la Llei de la Memòria històrica (Llei 52/2007 del 26/12). No deixa de ser, novament, una llei descafeïnada que per l’única cosa que va servir va ser per debatre el tema a nivell parlamentari i poca cosa més. L' “amnèsia històrica” seguia sent evident.
A Catalunya hem estat més per la feina i s’han aprovat al Parlament de Catalunya diferents lleis que tenen com a propòsit restablir la veritat, la justícia i la reparació, que no oblidem és la millor manera de tancar ferides i promoure tanmateix polítiques de no repetició.
La més important aprovada pel Parlament de Catalunya és la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, promoguda per la Comissió de la Dignitat, i aprovada el 4-7-2017 (Llei 11/2017 del Parlament de Catalunya).
Aquesta llei ha propiciat un llistat de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. En la darrera actualització del 1/09/18, s’arriba ja gairebé a 70.000 causes. Es poden consultar les dades a: http://anc.gencat.cat/es/detall/noticia/La-llista-de-reparacio-juridica-de-victimes-del-franquisme-en-dades-obertes.
Finalment, sembla que a Espanya volen venir altres vents més afavoridors, ja no és tabú parlar de treure-li al dictador el seu mausoleu, ja es parla de fer una llei anul·lant els judicis franquistes, etc. Esperem que aquesta vegada SÍ que sigui la bona, que l’actual govern espanyol compleixi finalment la seva paraula i que els judicis franquistes siguin anul·lats.
Deixeu-me acabar amb dues reflexions. La memòria no entén de sigles, en aquest vaixell hi hem d’estar tots molt units. I no hem d’oblidar que tal com em va dir un fiscal de l’estat argentí “La historia habla de los muertos. La memoria historica habla de los vivos”.
Toni Bou Castellà
President de la Sectorial de Memòria i Reparació
Esquerra Republicana
memoria@esquerra.cat