Política Lingüística

De models lingüístics

Laura Domingo
Laura Domingo
Poques setmanes enrere la Sectorial de Política Lingüística d’Esquerra Republicana assistia a una conferència a càrrec de François Vaillancourt, celebrada a la Universitat de Barcelona, sobre l’estatus de la llengua francesa a les escoles del Quebec. Ara que el Departament d’Ensenyament -complits 35 anys de la immersió al Principat- acaba de presentar la proposta per a un nou model lingüístic del sistema educatiu català, paga la pena de repassar algunes de les afirmacions exposades pel professor canadenc.
 
El Bill 101 estableix -des del 1977 fins a l’actualitat- que la llengua vehicular de l’ensenyament als centres públics del Quebec pot ser tant el francès com l’anglès per als fills dels ciutadans canadencs que hagen rebut la seua educació al país; amb relació als migrants no francòfons ni anglòfons, la llei determina que és el francès la llengua de l’aprenentatge a l’ensenyament obligatori. Aquest programa, juntament amb el desenvolupament d’altres polítiques lingüístiques estatals, ha tingut com a resultat la consolidació de la llengua francesa com a instrument generador d’oportunitats en un món laboral en què ha augmentat la demanda del domini de l’idioma i, sobretot, l’increment del coneixement de la llengua francesa per part del conjunt de la població.
 
Tot atenent el model quebequès i tot partint de la idea que qualsevol política lingüística que es pretenga efectiva s’ha de centrar a requerir i no mai a prohibir, considerem que cal la posada en funcionament d’un model de llengües que facilite l’aprenentatge primerenc de la llengua que és objecte de promoció -el català, a casa nostra- i que, alhora, puga ser acollidor de les diferents llengües que integren el context multilingüe i multicultural de l’escola actual. És d’aquesta manera que Catalunya es manté com a territori lingüístic, com a país, amb vocació de futur.
 
 
Laura Domingo
Comissió sectorial de Política Lingüística
Esquerra Republicana
llengua@esquerra.cat