Cultura

Els ajuntaments, baluard cultural d’un país poc normal

Josep Vives
Josep Vives
El Consell Nacional de la Cultura i les Arts ha presentat el seu informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya. No anem bé, ens falta múscul, capacitat d’inclusió social i mecanismes per vehicular un talent que desborda les estructures actuals. De les diferents dades que inclou el seu informe en destaco una, el 60 % de la despesa en cultura la suporten els ajuntaments, si hi sumen les aportacions de consells comarcals i diputacions, el món local finança el 72 % de tot el pressupost del país en cultura. La Generalitat es manté amb un discret 26 % i l’Estat espanyol (el que també paguem tots) desapareix amb un 1’72 %.

Tots ens sentim orgullosos quan anem pel món i algú ens diu que coneix Gaudí, Miró o que ha llegit Mercè Rodoreda. Ens inflem fins explotar quan sabem que National Geograhic  inclourà els castells en un dels seus documentals.. i tenim raó, la cultura que es fa a Catalunya es digne de ser exportada i compartida amb el món, però això no és gratis, tampoc és gratis ampliar un aeroport, estrenar nous trens de Rodalies o garantir una renda bàsica per a tothom, en aquests casos apliquem un criteri molt simple, invertim en allò que considerem que reportarà un benefici social o econòmic o que garantirà un dret bàsic. Demanarem, això sí, que siguin eficients i eficaços. Les inversions en polítiques culturals, però, no es consideren sota aquests criteris... inversions necessàries en centres d’alta recerca com el Sincrotó Alba s’analitzen i avaluen amb feixucs estudis de costos i beneficis, però si el centre és d’alta cultura, la cosa ja canvia. Malgrat l’esforç que ha fet el món de la cultura els darrers anys per introduir fórmules de gestió, rendibilitat, cost/benefici, etc. sembla que la inversió en polítiques culturals hagi de venir motivada per una mena de voluntat política benevolent i no per una imperiosa necessitat econòmica o social.

El 2017 la despesa privada en cultura va ser de 723 € per persona mentre que la inversió pública tan sols de 131 €, la cultura no és gratis, no, els catalans ens la paguem bàsicament de la nostra butxaca. Malgrat això disposem d’unes indústries culturals que representen un valor afegit brut de 3.813 milions € i que donen feina a 106.621 persones a través de 36.596 empreses, si fem un rànquing de sectors econòmics de Catalunya no és el cultural el que quedaria precisament a la banda baixa.

Sovint parlem que volem un país “normal”, jo també, i també m’agradaria pertànyer a un sector “normal”, on se’ns valorés per la nostra creativitat, el valor afegit que aportem, la competitivitat dels nostres productes o pel dinamisme o capacitat d’internacionalització. Sí, la cultura és també això.

Fa temps que el sector cultural i el CoNCA al capdavant reclamen que el país dediqui un 2 % del seu pressupost a polítiques culturals, per normalitat, per lògica econòmica i social, i, afegeixo jo, pels nostres valors republicans.

 
Josep Vives i Gràcia
President de la Sectorial de Cultura
Esquerra Republicana
cultura@esquerra.cat