Comunicació Audiovisual

TV3 i Catalunya Ràdio: esquivar el xoc i abordar el futur

Foto de Joan Sánchez publicada a El Pais
Foto de Joan Sánchez publicada a El Pais
La majoria de les corporacions públiques europees de radiodifusió topen actualment amb reptes molt semblants, tant pel que fa al mercat i l’entorn com pel que fa a la seva situació interna. Són reptes cada vegada més difícils de superar, i només les poquíssimes corporacions de creació recent o les que han volgut i pogut fer els ajustos necessaris –com les escandinaves, per exemple– s’escapen de la crema.

La CCMA, al Principat de Catalunya, és de les que ho té magre. Quan la situació del país i l’economia ho haguessin permès, no es va saber o no es va poder afrontar un procés d’adaptació als canvis que es veien venir, com el 2012 posava en evidència l’estudi sobre “El futur de la televisió a l’espai català de comunicació”. Després, la crisi econòmica ho va impedir de totes totes.

Afortunadament, el que podríem anomenar “excepció catalana” aporta un cert plus de solidesa a la CCMA. Això, unit a les dimensions, la professionalitat i el coneixement acumulats al voltant de TV3 i Catalunya Ràdio, fa que el procés de debilitació de la radiotelevisió nacional de Catalunya sigui lent. Però és inexorable, com acabem d’explicar a “El xoc de les corporacions audiovisuals públiques europees contra el futur”, en la revista de la Societat Catalana de Comunicació.

A tot Europa, els radiodifusors públics s’adapten a les noves realitats per continuar prestant el servei que tenen encomanat. La qüestió, ara, és si el nou equip que aviat es posarà al front de la CCMA també tindrà l’encert i l’energia per esquivar el xoc i abordar el futur. O si, almenys, tindrà el mandat de fer-ho.


Jordi Fortuny, periodista