Enèsim intent del Parlament de refer les lleis del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Si la legislatura no s’estronca anticipadament, la Cambra tindrà temps d’acabar la feina i d’aprovar la modificació de les dues lleis, que obrirà la porta a la renovació del CAC i del consell de govern de la CCMA com es feia abans: per un consens ampli del Parlament (2/3es parts) i no per majoria absoluta.

I aquí s’acaba, més o menys, la reforma legal, que només pretén regular l’elecció dels òrgans de govern. No és poca cosa, perquè l’autoritat de l’audiovisual (CAC) i TV3 i Catalunya Ràdio necessiten tenir al davant un equip de persones amb un mandat clar i sostingut en el temps per afrontar les reformes necessàries. Reformes que no consisteixen només a preparar el futur, sinó també a afrontar el present i posar-se al dia, sense complexos, després d’una dècada amb el fre de mà posat.

Si el Parlament fa això, farà un bon servei, però no haurà acabat la feina. A continuació haurà d’encertar-la en l’elecció dels membres dels dos consells, que seran els encarregats de preparar i administrar el futur del CAC i dels mitjans públics. I també haurà de reformar les lleis audiovisuals, aquesta vegada en profunditat. És a dir, en tots els aspectes, per adaptar-les a la nova Directiva europea i perquè en els darrers deu o quinze anys el món de la comunicació ha canviat des de tots els punts de vista: la nostra indústria audiovisual i els mitjans públics no podran desenvolupar tot el seu potencial si les regles del joc fan olor de naftalina.

Anna Salicrú

Presidenta de la sectorial de Comunicació Audiovisual

Esquerra Republicana