Aquest 15 d’octubre del 2019 es commemora el 79è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys i Jover, l’únic president elegit democràticament de tota Europa que ha estat afusellat.

En aquesta data tant assenyalada pel nostre país, els membres de l’executiva de la comissió sectorial de Memòria i Reparació d’Esquerra Republicana volem reafirmar el nostre compromís amb la recuperació de la memòria històrica i ens refermem, per tant, en els postulats de l’ONU en matèria de memòria democràtica: veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Postulats que han de formar part dels pilars de la República Catalana.

No hem d’oblidar, en aquests moments d’una sentencia inculpatòria injusta i antidemocràtica, a tots els ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans de totes condicions i ideologies que foren represaliats per la dictadura, defensant, a l’igual que els presos polítics d’ara, les llibertats i la democràcia.

Esquerra Republicana en va tenir milers (més de 500 persones executades un cop acabada la guerra, entre elles gairebé una cinquantena d’alcaldes, així com dos diputats i el mateix president Companys, tots ells representants escollits democràticament), altres foren empresonats, sotmesos a judicis sumaríssims, o van morir per culpa del cop d’estat del feixisme.

Tampoc podem oblidar els milers de persones que van haver d’exiliar-se, i els que van romandre al país, però que van haver de patir represàlies, com la pèrdua de la professió o l’apartament de la vida pública, o com el paper jugat per la dona republicana que va haver de tirar endavant la família en unes situacions de gran precarietat.

Tot i això, més de 40 anys després de la mort del dictador, l’Estat Espanyol encara no ha anul·lat els consells de guerra sumaríssims fets per motius polítics entre 1938 i 1975. Estat espanyol que fa gestos més de cara a la galeria i de manera clarament electoralista, que no amb convicció, ja que continua sense treballar per la reparació.

De què serveix, per exemple, exhumar les restes del dictador si encara continuem amb milers de cossos sense identificar, molts d’ells a les cunetes, no s’han anul·lat els judicis sumaríssims de la dictadura, no es modifica una llei de memòria que és més una llei de punt i final i que sarcàsticament perdona a les víctimes, etc.

Es ben curiós que els demòcrates hàgim de denunciar a la dictadura franquista fora de l’estat espanyol, ja que ni l’estat ni la justícia espanyola ho deixen fer. Havent d’interposar, doncs, la querella a l’Argentina. Paradoxalment l’estat espanyol es querella contra la democràcia i la llibertat d’expressió.

Al 2019 tornem a tenir, com en l’època de la dictadura, presos polítics, mentre els torturadors del franquisme encara campen lliurament.

Creiem que en la construcció de les noves repúbliques dels Països Catalans, la memòria n’ha de ser un sòlid fonament; una eina de reparació i de reconciliació dels nostres ciutadans i ciutadanes víctimes de la dictadura i la inadmissible repressió política, que refermi la cohesió social i els valors democràtics que l’han de conformar.

Reparació, suport a les víctimes i a llurs familiars que han de veure en la República un estat que els reconeix i en valora els patiments soferts en la lluita per les llibertats.

Aquesta sectorial es compromet a treballar per assolir l’objectiu de la definitiva reparació en totes les seves vessants i per a que la memòria de tots aquells que van perdre la vida o patir repressió, serveixi per a consolidar uns referents que refermin els valors republicans i democràtics per foragitar per sempre més tota possible involució dels drets civils, sota l’amenaça de la qual vivim avui.

Una garantia per a una societat socialment justa i democràtica i amb els ideals republicans d’igualtat, llibertat i fraternitat.

Barcelona, 15 d'octubre de 2019

Comissió sectorial de Memòria i Reparació

Esquerra Republicana

@ERC_memoria

memoria@esquerra.cat