L’últim recompte i l’últim informe del col·lectiu “On són les dones” és dels darrers tres mesos de 2019. Van analitzar 4 diaris nacionals, 5 mitjans digitals, 8 tertúlies ràdio i 5 tertúlies televisió... el que es tradueix en 6.243 articles en paper, 1.649 en mitjans digitals escrits, 2.078 tertúlies ràdio i 818 tertúlies televisió. Un total de 10.788 expressades, de les quals només 29% a dones. I d’aquest total, només l’1,2% representa dones en condició de racialització.

El matí de Catalunya Ràdio: 40%. Catalunya Migdia: 43%. Catalunya Nit: 43%. El suplement: 53%. Els matins: 36%. Tot es mou: 40%. Més 324: 49%.

Els mitjans públics catalans aprovarien si tenim en compte la paritat tècnica del 40% però no la del 51%. No els podem felicitar, només compleixen amb la Llei d’Igualtat, però les dades de la resta de mitjans que no són públics són tan penoses que la CCMA representa l’excepció.

Però la reflexió, més enllà de les quotes i dels resultats tan preocupants, és més profunda, perquè des del Parlament de Catalunya només se’ls fa control i se’ls demana explicacions als mitjans públics, i els privats, que reben ajuts institucionals i públics, i ocupen part de la xarxa privada, no tenen quotes ni són penalitzats malgrat la Llei d’Igualtat els obligui.

De la mateixa manera que en període electoral, que només tenen limitacions d’equilibri els mitjans públics, els privats haurien de poder respondre també a uns mínims d’equitat. Com els públics, els privats generen estats d’opinió, i que aquest estat estigui condicionat per un biaix de gènere i encara més accentuat un biaix d’origen i diversitat, condiciona la nostra societat, que acaba acostumant-se a sentir opinar amb una mirada masculina, blanca i de classe mitjana alta. No demanem res que no ens pertoqui: si som la meitat de la població, volem ser-hi en proporció.

Jenn Díaz

Diputada al Parlament de Catalunya