Això no és un article, és una finestra oberta per a la Comissió 8 de març del Sector de la Informació i la Comunicació de Catalunya.

Des del 8M de 2018 el moviment “Les Periodistes Parem” s’ha anat ampliant donant forma a una xarxa que integra més de mil dones professionals dels mitjans de comunicació arreu de l’Estat que treballen per defensar una informació digna i feminista: juntes exigim un any més:

PROU MASCLISME ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ”!!

A CATALUNYA DENUNCIEM: LA PRECARIETAT I reclamem la superació de la bretxa salarial que persisteix en el sector i es multiplica quan ens jubilem. Demanem un canvi en la cultura organitzativa de les empreses. Mesures de conciliació que no redueixin ingressos ni possibilitats de promoció per a les dones, i que permetin compartir les cures en la criança. Menys “Mensplaining I més Mens-caring”!! Constatem la persistència de les desigualtats i per això demanem la creació de plans que incentivin la igualtat a les empreses. Volem noves rutines als mitjans, que canvïi la cultura organitzativa de les empreses i que la conciliació co-responsable sigui un objectiu, no un obstacle.

SOBRE L’ASSSETJAMENT SEXUAL A LA FEINA Hem viscut assetjament sexual en l’exercici de la professió, tant per part de companys, de l’audiència, i fins i tot de les pròpies fonts. En l’entorn de la comunicació digital, l’atac a les professionals del sector pel sol fet de ser dones s’ha intensificat. I el més greu, continua en una quasi completa impunitat.

Segons les últimes dades de l’International Federation of Journalists un 66% de dones periodistes hem patit assetjament masclista online en l’exercici de la professió. Només se n’han denunciat la meitat dels casos i d’aquests, únicament en un 13% l’assetjador ha estat identificat o portat davant la justícia. Insults, vexacions, amenaces de violació o mort, coaccions sexuals, són interaccions agressives a les quals ens enfrontem dia a dia. Un 63% de dones periodistes patim conseqüències psicològiques que afecten el desenvolupament professional i personal; un 38% acabem auto censurant-nos com a resultat del ciberassetjament.Les empreses estan obligades a mantenir un espai de treball completament lliure de qualsevol tipus d'assetjament vers les dones.

CONTRA LA VIOLÈNCIA Seguim demanant l’erradicació de TOTES les violències masclistes i un compromís ferm en la prevenció i en la protecció de les víctimes, així com en un tractament informatiu rigorós. En les notícies sobre violència masclista posar el focus en

l’agressor NO en la víctima. Evitar el biaix ideològic i d’estereotip i no revictimitzar la dona. Continuen existint cobertures informatives —i moltes en programes d’entreteniment— de casos de violències masclistes amb un tractament sexista, i culpabilitzador vers les víctimes. El llenguatge utilitzat reprodueix el discurs assetjador, com ara qüestionar la veracitat de la víctima, o difamar-la tot donant detalls de la seva vida que no aporten cap informació sinó judicis de valor. També s’utilitza aquesta estratègia per qüestionar les persones que donen suport a les víctimes, amb la qual cosa es constitueix un assetjament sexual de segon ordre. Exigim l’erradicació d’aquestes pràctiques. I recordem que la igualtat de gènere i l’erradicació de l’assetjament sexual també és un dels objectius de desenvolupament sostenible que promou la l’ONU.

SOBRE LA MANCA DE VEUS FEMENINES A LES FONTS Demanem paritat, i de veritat, als espais que generen opinió. I ens fem ressò de l’últim informe del col·lectiu “On son les dones” que fa unes setmanes recordava que en la professió som el 51% i opinem

el 29% i per això “cal reparar el dèficit de reconeixement que pateixen aquelles professionals o protagonistes que poden ser referents per al coneixement de la ciutadania. El missatge és que hi som. Formem part de la realitat i el seu relat també ens pertany.Denunciem la realització de tertúlies sensacionalistes i desinformatives sobre casos de violències masclistes. Així com denunciem a les sèries de ficció la mirada masculina hegemònica i la necessitat de promoure la mirada de les dones, incorporant més veus de dones diverses, evitar el racisme mediàtic i també reflectir masculinitats alternatives. Creiem en el poder de la ficció i volem més dones guionistes que facin sèries per a TOTHOM i TOTDON.

Per a les que ja no hi són i per les que vindran, sense feminisme no hi ha periodisme!

Prou “MANSPLAINING” més “MANS-CUIDING”. Recorda: EL 8 DE MARÇ ETS TU!!!

Núria Cornet

Membre de la Comissió 8 de març del Sector de la Informació i la Comunicació de Catalunya