Començo amb un agraïment a tota la comunitat educativa.

Gràcies als milers de mestres, professors i professores de les nostres escoles i instituts, que cada dia, puntualment, obriu les portes de les aules i les ompliu d’il·lusió i vida. Gràcies a l’alumnat, perquè sou la vida i la il·lusió. Gràcies als equips directius, que al capdavant de tot un col·lectiu defenseu projectes educatius i que des de l’autonomia de centres organitzeu escoles i instituts per oferir el millor a infants i joves. Gràcies al personal d’administració i serveis, imprescindible per al bon funcionament de tots els centres i suport a docents, alumnes i famílies. Gràcies a les famílies, que poseu la confiança en un sistema educatiu que voleu que sigui el millor per als vostres fills i filles. Gràcies a les associacions de famílies i sindicats per la vostra tasca, gens fàcil, segur, però que feu des del compromís i la lluita per un millor sistema educatiu. I gràcies al Departament d’Educació, que amb la gran responsabilitat de prendre decisions, ho fa sempre posant al centre els drets d’infants i joves.

La complexitat d’aquesta pandèmia ha suposat prendre decisions en àmbits molt diversos, també en el món educatiu. Com han estat rebudes inicialment aquestes decisions ha suposat, també, un aprenentatge en molts sentits. La decisió de tancar els centres d’un dia per l’altre va fer que material escolar i curricular quedés dins els centres, així com dispositius electrònics de professorat i alumnat, tot tancat. Si haguéssim tingut un dia de marge per recollir-ho tot alguns problemes que hem tingut durant aquestes setmanes no haurien existit. Però no el teníem. Ara, però, ja sabem com hauríem d’actuar davant un nou cas de confinament immediat.

En dues setmanes es van organitzar les targetes moneder per a l’alumnat usuari de les beques menjador. Dues setmanes llargues per a les famílies més vulnerables, però dues setmanes per organitzar un sistema nou, mai abans creat, i que durant uns dies va generar dubtes i reticències.

L’inici del tercer trimestre de manera telemàtica també va ser motiu de debat, controvèrsia i discussions enceses a les xarxes socials, tot és massa encès a les xarxes socials, malauradament.

L’organització dels centres va ser una feina ingent, fins i tot durant els dies de Setmana Santa. La coordinació dels Serveis Territorials amb centres educatius i ajuntaments va trobar amics i detractors. La gestió dels dispositius electrònics, el procés per adequar-los amb connexió a la xarxa i distribuir-los entre les famílies que no en tenien tampoc va ser tan ràpid com hauríem volgut. Però, tot i així, infants i joves han pogut tornar a connectar amb els seus grups classe, s’han retrobat i estan podent compartir continguts.

Les preinscripcions tampoc han estat exemptes de polèmica. Quan? Com? Qui? Epis? Milers de preguntes que finalment s’ha resolt de nou amb el personal al peu del canó. I quan ja estava tot preparat per a l’inici de la preinscripció online... el primer dia es penja el sistema.

Res ha estat fàcil. Però cal posar en valor que tot s’ha pogut anar resolent i que ha estat així, evidentment, perquè hi ha un equip de dones i homes que han mostrat que la vocació docent està per damunt de moltes adversitats. I aquest equip sap que hi ha molts tipus de confinament, segons la situació econòmica, la conciliació, el territori, les relacions familiars, la gestió de les emocions i la vulnerabilitat de cadascun dels infants i joves. I, per sobre tot, saben, perquè és part de la seva feina, que per a cadascuna de les realitats cal una solució diferent, solució que en molts casos passa pel retorn als centres educatius.

Mònica Palacín, diputada al Parlament de Catalunya