Memòria

L’holocaust republicà

Joan de Buen
Joan de Buen

Aquest any celebrem una efemèride històrica que connecta amb el mapa polític actual. Es compleixen 75 anys de l’alliberació del camp de concentració d'Auswitch, una empresa duta a terme per les tropes soviètiques el 27 de gener de 1945. Aquest espai s'ha convertit en un símbol explícit que ajuda a copsar la barbàrie perpetrada pel Tercer Reich al cor d'Europa.

Quan pensem en les conseqüències del nazisme es projecta automàticament a la nostra ment la persecució sistemàtica efectuada vers els jueus. Però l'holocaust també ens va interpel·lar de manera molt directa; a Catalunya hi ha una gran quantitat d'herois i heroïnes que van patir en primera persona el concentracionisme nazi. Fet generat per culpa de la intolerància del franquisme, dos règims interconnectats que buscaven eliminar la dissidència a qualsevol preu.

Quan va finalitzar el conflicte, un gran volum poblacional republicà va haver d'emprendre el dur camí cap a l'exili. Molts van optar per establir-se a l'Estat Francès a causa de la proximitat geogràfica existent entre ambdós territoris. Els republicans van ser rebuts com a bestiar, i van establir-se a camps de refugiats molt semblants als que ara veiem per televisió quan parlen de la crisi migratòria causada pel conflicte sirià. Quan França va ser ocupada pels nazis, l'Espanya de Franco va fer palesa la seva idiosincràsia i va fer explícita la seva crueltat inherent: els va condemnar a ser apàtrides i van ser enviats a camps de concentració com a presoners polítics.

Segons dades extretes d'un estudi realitzat pel Departament d'Interior i Relacions Institucionals del Govern català, amb l'ajuda de la Universitat Pompeu Fabra i de l'entitat Amical de Mauthausen, la xifra de republicans i republicanes enviades als camps de la mort ascendeix fins a les 8964 persones.

D'aquest total, 7347 van ser enviats a Mauthausen, 751 a Dachau i 638 a Buchenwald. La resta de persones van ser enviades a camps disseminats pel territori nazi, com a Neuengamme, Flossenbürg o Ravensbrück. El 59% dels deportats totals van morir, i el 4% van ser assignats com a desapareguts. Un 37% va ser alliberat i del total, un 22% eren catalans.

Com a societat tenim el deure i la responsabilitat de dignificar la seva memòria col·lectiva. Molts represaliats formen part del nostre partit, però la reparació de la memòria va molt més enllà d'una adscripció política concreta, i és aquesta la nostra manera de treballar: transversal.

A Sant Joan Despí vam impulsar una proposta que buscava dignificar la memòria d'un deportat. Vam recuperar un nom que va voler ser esborrat de la història en mans del totalitarisme; aquest és el nostre triomf. Vam aprovar en el ple municipal la col·locació d'una Stolpersteine, una llamborda commemorativa que serà col·locada a la seva residència. Es tracta d'una idea importada d'Alemanya que va començar a desenvolupar l'artista Gunter Demnig l'any 1992, en total hi ha 70.000 a tot el món i 115 a territori català.

Aquesta iniciativa ajuda al fet que les noves generacions puguin entendre que el nazisme no escapa de la nostra realitat adjacent. I en el context actual, amb l'ascens dels discursos xenòfobs i excloents generats pels grups d'extrema dreta, no hi ha millor pedagogia que aquesta. Cal combatre el seu ideari amb iniciatives d'aquesta índole. Fets contra paraules.

Si voleu impulsar aquesta iniciativa, només heu de contactar amb la nostra Sectorial, us ajudarem en tot el que sigui possible. La millor manera de no generar un escenari similar en un futur pròxim és que la memòria no s'apagui.

 

Joan de Buen i Campos

Sectorial de Memòria i Reparació

memoria@esquerra.cat