ILP sense fronteres, l’últim intent de normalitzar la reciprocitat de TV3
L’enèsim intent del nostre país per intentar sobreviure amb certa dignitat dins de l’estat espanyol ha estat la presentació i posterior votació al Congrés dels Diputats de l’admissió a tràmit de la ILP Televisió Sense Fronteres. L’aposta dels impulsors d’aquesta iniciativa, encapçalada per ACPV i l’ínclit Eliseu Climent, era diàfana: en un món com l’actual, en el qual tothom pot veure des del sofà de casa canals de televisió i ràdio de qualsevol latitud a través de múltiples plataformes digitals per cable, satèl·lit o internet, té cap sentit prohibir la recepció de TV3 al País Valencià?
La resposta semblaria òbvia, però finalment s’ha decidit mantenir l’estat actual de les coses. La ILP, que venia avalada amb 600.000 signatures (compte perquè és un número gens menypreable) pretenia blindar per llei la lliure recepció de canals de televisió, dins d’Espanya, tenint en compte les zones on hi ha una llengua diferent al castellà. Així, es pretenia que tant a Balears com al Principat i al País Valencià es poguessin veure indistintament els diferents canals d’IB3, de Canal9 i de TVC, directament des de la TDT, a partir de la reserva dels multiplex que fossin necessaris. Igualment, la ILP proposava solucions semblants pels espais comunicatius de la llengua basca i gallega.
Era una iniciativa que havia sumat molts suports polítics (PSOE inclòs) i que ja havia superat molts tràmits parlamentaris. Però finalment, el PP, juntament amb UPyD, han vetat al Congrés que aquesta iniciativa es pugui ni tant sols debatre. Irònicament, a més, van decidir-ho en un ple celebrat el passat 11 de setembre (que allà, és clar, no és festiu). Així, mentre pels carrers de Barcelona es manifestaven 2 milions de persones a favor de la independència, Madrid certificava una vegada més que l’acord, l’enteniment i la lleialtat institucional no és possible.
El cas és especialment greu perquè, com se sap, TV3 s’havia vist al·legalment durant els últims 25 anys a tot el País Valencià. I va ser el PP, al·legant aquesta al·legalitat, que va fer tancar-ne fa poc tots els repetidors, que eren propietat d’ACPV, i per la qual cosa aquesta entitat (que al principi es va negar a obeir) va rebre una multa astronòmica. Aquesta ILP representava, doncs, una oportunitat perquè el PP pogués rectificar. Donant un estatus de legalitat a la famosa reciprocitat del senyal, el PP es podia rentar la cara als ulls de la història i no passar a la posteritat com a perpretador d’aquest nou episodi d’intent de genocidi cultural. Però no serà així.
De ben segur que la propera vegada que es tornarà a discutir oficialment aquest tema a Madrid ja no serà com a proposta d’ILP sinó com a debat i negociació d’acords internacionals entre el regne d’Espanya i la futura República Catalana independent.
Oriol Torras
Secretari de la comissió sectorial de Política Lingüística
llengua@esquerra.org
La resposta semblaria òbvia, però finalment s’ha decidit mantenir l’estat actual de les coses. La ILP, que venia avalada amb 600.000 signatures (compte perquè és un número gens menypreable) pretenia blindar per llei la lliure recepció de canals de televisió, dins d’Espanya, tenint en compte les zones on hi ha una llengua diferent al castellà. Així, es pretenia que tant a Balears com al Principat i al País Valencià es poguessin veure indistintament els diferents canals d’IB3, de Canal9 i de TVC, directament des de la TDT, a partir de la reserva dels multiplex que fossin necessaris. Igualment, la ILP proposava solucions semblants pels espais comunicatius de la llengua basca i gallega.
Era una iniciativa que havia sumat molts suports polítics (PSOE inclòs) i que ja havia superat molts tràmits parlamentaris. Però finalment, el PP, juntament amb UPyD, han vetat al Congrés que aquesta iniciativa es pugui ni tant sols debatre. Irònicament, a més, van decidir-ho en un ple celebrat el passat 11 de setembre (que allà, és clar, no és festiu). Així, mentre pels carrers de Barcelona es manifestaven 2 milions de persones a favor de la independència, Madrid certificava una vegada més que l’acord, l’enteniment i la lleialtat institucional no és possible.
El cas és especialment greu perquè, com se sap, TV3 s’havia vist al·legalment durant els últims 25 anys a tot el País Valencià. I va ser el PP, al·legant aquesta al·legalitat, que va fer tancar-ne fa poc tots els repetidors, que eren propietat d’ACPV, i per la qual cosa aquesta entitat (que al principi es va negar a obeir) va rebre una multa astronòmica. Aquesta ILP representava, doncs, una oportunitat perquè el PP pogués rectificar. Donant un estatus de legalitat a la famosa reciprocitat del senyal, el PP es podia rentar la cara als ulls de la història i no passar a la posteritat com a perpretador d’aquest nou episodi d’intent de genocidi cultural. Però no serà així.
De ben segur que la propera vegada que es tornarà a discutir oficialment aquest tema a Madrid ja no serà com a proposta d’ILP sinó com a debat i negociació d’acords internacionals entre el regne d’Espanya i la futura República Catalana independent.
Oriol Torras
Secretari de la comissió sectorial de Política Lingüística
llengua@esquerra.org