Educació

I què podem fer desde l'escola?

Esquerra té amb l’educació un compromís estratègic. Millorar l’educació és imprescindible per a millorar el país, per assegurar la cohesió social i el benestar individual i col·lectiu, per construir una societat de ciutadans i ciutadanes lliures. Necessitem persones compromeses que estiguin disposades a consolidar un projecte educatiu de país com a eina bàsica en la construcció nacional i en el progrés col·lectiu.

De currículum, a la gent d’Esquerra, no ens en falta. Vam demostrar que es podia construir una política educativa des del diàleg i el consens: Pacte Nacional, Aules d’acollida, Plans Educatius d’Entorn, Oficines Municipals d’Escolarització, transparència en els processos d’admissió, coresponsabilitat amb els Ajuntaments, projectes d’innovació, projetces d’autonomia, eficaç programació de l’FP, sisena hora a la pública, contractes-programa amb la concertada per tendir a la seva gratuïtat... I amb la LEC, vam contribuir a crear estructures d’Estat educatives. Però quins haurien de ser els 5 eixos en els propers temps?

1) Formació inicial. Tots els estudis internacionals demostren la relació directa entre qualitat del professor i els resultats educatius de l’alumne. La figura i el reconeixement del professor és bàsica, per sobre de titulacions, especialitats, ràtios, recursos... Necessitem els millors professionals.

2) Compromís social. L’escola ha d’educar, però no pot fer-ho sola. Les famílies i l’entorn són agents educatius tant o més importants que l’escola en el fet educatiu.

3) Detecció precoç i mesures de reforç en les dificultats d’aprenentatge a l’educació infantil i en els primers cursos de primària.

4) Superar els debats jurídics sobre la llengua. El TC tirarà per terra, si no hem marxat abans, el Títol II de la LEC. Però té cap legitimació el TC després de l’11 de setembre? Què hem de fer? Desobediència, compromisos amb les famílies, directrius clares a la inspecció, pactes i consensos locals amb els agents educatius... cal ser valents per fer del català la llengua vehicular, potenciar la immersió i formar persones plurilingües, respectant totes les llengües que avui omplen les nostres aules.

5) I cal corregir la forta dualització que pateix el nostre Sistema Educatiu. Aquest va ser el gran objectiu del Pacte Nacional. Els reptes de la segregació escolar són reptes de totes les escoles públiques i de totes les concertades. És una qüestió d’equitat. El que implica que no podem tractar financerament tothom igual: tractar igual als desiguals, és terriblement injust.


Carles Martínez
President de la comissió sectorial d'Educació
educacio@esquerra.org