Quan, al darrer congrés del PP balear, l’actual president del Govern es va imposar al seu rival, l’actual conseller de Turisme i Esports, els ciutadans preocupats per la llengua i la cultura d’aquestes illes vàrem fer un alè. El llavors batle de Calvià, Carlos Delgado, havia donat prou senyals del seu tarannà de hooligan de la política. Representava sin complejos el comportament d’aquells que, a la cloenda del Congrés, xiularen i esbroncaren un company de partit que s’hi adreçà en català: els hooligans del bilingüisme i la lliure elecció de llengua. El llavors batle de Marratxí, Jose Ramón Bauzá, era un mal menor, tant per als militants del seu partit com per als ciutadans observadors, conscients del perill que representava l’alternativa.

Les eleccions autonòmiques de 2011 convertiren el batle de Marratxí en president del Govern, hi incorporà el «rival» com a conseller, i quedà formalitzat un tàndem que ha resultat ser el nucli dur d’un govern devastador que ha convertit aquesta terra en zona catastròfica pel que fa a la política lingüística i cultural, amb la connivència servil del conseller d’Educació, Cultura i Universitats. L’obsessió malaltissa per rompre el consens lingüístic i degradar l’oficialitat i l’ús del català se centra en tres aspectes: els mitjans de comunicació, l’Administració pública i l’ensenyament.

Han eliminat la direcció general de Política Lingüística; tancat la Radiotelevisió de Mallorca [M], que emetia íntegrament en català; convertit la televisió autonòmica IB3 en «bilingüe», amb films doblats només al castellà; romput la reciprocitat que garantia la recepció normal de TV3; abandonat el consorci de l’Institut Ramon Llull; modificat la Llei de la Funció Pública per eliminar-ne el requisit de català; convocat subvencions al Butlletí Oficial per a projectes en «la llengua cooficial distinta del castellà»; i han promogut obsessivament la «lliure elecció» de llengua a l’escola, tot obviant el 80% de pares que triaren, lliurement, educar els seus infants en català i el 14% que optaren pel projecte lingüístic del centre.

Tots aquests atacs no han quedat sense resposta, i els ciutadans han deixat de ser observadors per passar a l’acció, democràtica i pacífica: amb la manifestació més multitudinària mai a favor del català, sota el lema «Sí a la nostra llengua»; amb la campanya «Enllaçats pel català»; amb vagues de fam de Jubilats per la Llengua; amb el recorregut de denúncia per tota Mallorca «Camins contra mentides». Sumades les accions per la llengua a d’altres campanyes —contra l’espoli fiscal, a favor dels serveis públics, contra l’espoli social— creix entre la societat civil la consciència que el mal no ve ni de Calvià ni de Marratxí, sinó que ve d’Espanya.

Així, Pollença s’ha convertit en el primer municipi de Mallorca —i ja són 18 de 53— en aprovar una moció sobiranista; ha nascut l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca amb l’objectiu de construir una majoria social favorable a la constitució d'un estat propi que abraci tot el territori de la nació catalana; i l’any ha acabat amb una participació històrica en la manifestació de la Plataforma 31-D, sota el lema unitari «Els Països Catalans decidim: autodeterminació». Ara cal aconseguir que l’independentisme tingui veu al Parlament.


Cathy Sweeney
Vocal de la comissió sectorial de Política Lingüística
Vicepresidenta d’Esquerra Republicana a Mallorca


Enllaços a més informació:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4050735/20121027/pollenca-primer-municipi-balear-favor-lestat-propi.html

https://www.facebook.com/anc.mallorca/info

http://dbalears.cat/actualitat/balears/empeny-mes-combatiu.html

http://ib3tv.com/20121230_192436-manifestacio-a-favor-de-lautodeterminacio-dels-paisos-catalans.html

http://dbalears.cat/actualitat/balears/casserolada-crits-contra-bauza-tambe-menorca.html